Article de J. M. Reverte: 'Gos menja gos'

Perdó per l’autocita, que es correspon amb el títol d’un llibre que vaig escriure fa pocs anys per parlar de la premsa i els periodistes. Ve a tomb per manifestar que un escriptor d’un diari és contrari a la línia editorial del lloc on exerceix. Parlem de l’Estatut i, per descomptat, de l’editorial conjunt publicat ahir.

Aclareixo: mentre es faci pels mitjans que la Constitució, votada per la majoria dels catalans el 1978, defineix, em sembla bé qualsevol solució a la forma en què Catalunya es vulgui relacionar amb Espanya. Des de l’actual fins a la secessió. Cap de les possibilitats m’inquieta, ni com a espanyol ni com a europeu. ¿Què passa llavors? Doncs que crec que s’estan fent valer més que els procediments, que són fonamentals en qualsevol democràcia, els rampells viscerals. I en aquest cas s’han produït massa situacions desagradables. Començant per la gènesi de l’assumpte, que va ser improvisada; amb un debat parlamentari ple de faltes de precaució; per acabar amb un referèndum de resultats gairebé afganesos: una mica més del 30% dels ciutadans de Catalunya, menys dels que van aprovar la Constitució.

S’ha esquerdat el respecte als procediments. I la perpètua relació de greuges mutus entre els nacionalismes espanyol i català ha provocat una deslegitimació del propi text bàsic del 1978. Pot haver influït en l’ànim d’editors de premsa i de polítics de Catalunya l’exaltació de la presumpta unanimitat en la benedicció del text aprovat pel Parlament i per les Corts espanyoles i la del rebuig de les també presumptes esquerdes de la constitucionalitat de la norma, que ha de decidir l’alt tribunal.

Des de les files nacionalistes espanyoles s’ha jugat brut, obligant el TC a assumir un paper incòmode, i sotmès al debat públic a base de filtracions. També s’ha jugat des d’aquelles posicions a l’avantatgisme, impedint l’adequada renovació, forçant situacions i fent anticatalanisme.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Entre tots la van matar i ella sola es va morir. Passi el que passi amb el dictamen, s’haurà obert una bretxa que serà molt difícil de tancar per la qual caurem els molts que no ens identifiquem amb nacionalismes de cap espècie.

Espero que el referèndum definitiu no es produeixi al Bernabéu ni al Camp Nou. Diumenge ho veurem.