Prenafeta, la mà dreta de Pujol

Lluís Prenafeta (Ivars d'Urgell, 1939) va ser durant molts anys la mà dreta de Jordi Pujol. Durant 10 anys, del 1980 al 1990, va ser secretari general de la Presidència de la Generalitat, càrrec que va deixar per dedicar-se a l'activitat privada. El 1990, Lluís Prenafeta ja va ser acusat pel sindicat CNT i un grup d'advocats catalans d'aprofitar-se del seu càrrec públic per a interessos personals, en la concessió de serveis i equipaments per a la Generalitat.

El 21 de gener de 1993 els seus advocats van sol·licitar l'arxivament de la querella per l'anomenatcas Prenafeta, ja que després de practicar-se les diligències (60 toms) no se li podia imputar cap delicte. El 4 de febrer es va ordenar l'arxivament del cas, aspecte que va ser acceptat pels partits de l'oposició (PSC, IC i ERC), si bé consideraven que hi va haver "responsabilitat política".

L'Audiència de Barcelona va arxivar les diligències contra Prenafeta per entendre que l'acusat no havia incorregut en cap dels delictes denunciats. En l'acte es feia la consideració que el servei als ciutadans es desenvoluparia millor si els alts càrrecs tinguessin dedicació exclusiva.

Negocis a Rússia

Després de deixar el càrrec de secretari general de la Presidència de la Generalitat, va ser designat president de Petrolis de Catalunya (Petrocat) i del Túnel del Cadí. Posteriorment va deixar aquestes empreses per dedicar-se a inversions a Rússia a través de la seva empresa Juspi, que anys abans havia creat amb Chupa Chups Invest, i de la qual després es va retirar Chupa Chups, per la qual cosa va ser Prenafeta qui en va agafar el control.

Prenafeta va cursar estudis de Peritatge Industrial i altres a l'Institut del Teatre de Barcelona. Als 18 anys es va independitzar econòmicament de la família i va treballar en diversos sectors, fonamentalment en el d'assaonats de pell. Més tard va viatjar per gran part del món. Aquests viatges li van permetre establir relacions internacionals en els terrenys empresarial i polític.

L'any 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya i, des d'aleshores, es va establir definitivament a Catalunya i va començar a participar en política, començant com a militant de base. Més endavant va formar part del Comitè Executiu d'aquest partit.

L'exsecretari general de la presidència va intervenir en projectes com la creació de la televisió catalana (TV-3), l'emissora institucional Catalunya Ràdio, l'organització de les loteries de la Generalitat i en el projecte d'instal·lació del parc Busch a Tarragona, l'actual Port Aventura.

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

Prenafeta, principal inspirador de la fundació del rotatiuEl Observador, que va sortir per primera vegada al carrer el 23 d'octubre de 1990, i accionista majoritari del diari, va vendre la seva participació del 51% el setembre del 1992. Aquest diari va deixar d'editar-se l'octubre del 1993.

A principis del mes de març del 1994 va deixar tant la presidència de Petrocat com la del Túnel del Cadí. Aquestes sortides es van interpretar com una ruptura i distanciament del Govern català amb ell.