L'espia francès detingut a Manresa no va trobar el 'zulo' on guardar les armes

La matinada en què va ser detingut pels Mossos d’Esquadra, l’espia francès Rachid Chaouati tornava a un hotel on l’esperava la seva dona, desesperat perquè no havia aconseguit trobar el zulo en què havia d’amagar les armes que viatjaven al maleter del seu cotxe. A la una del migdia havia de telefonar a un contestador fix de París detallant el fracàs de la seva missió al que era l’agent secret per al qual treballava, Christian Piazzole. Chaouati va caure abans per conduir un Opel Corsa llogat de color verd de matinada, per la C-25, amb els llums apagats.

Setmanes després de les detencions, el dia 7 de maig, els mossos van intentar localitzar el zulo a prop de Manresa. A més a més d’un plànol de carreteres Michelin i un mapa topogràfic de la comarca de l’Anoia, els mossos van incautar als espies un GPS de la marca Garmin amb diverses coordenades que van utilitzar per traçar el punt en el qual el correu havia d’amagar les armes perquè, presumptament, les recollís Piazzole i fer la seva missió.

Chaouati va col·laborar amb els mossos. Ja no tenia res a perdre. I al costat dels investigadors va localitzar a dos quilòmetres d’un pont de la C-25, a prop de Manresa, un forat amb tres pedres col·locades de forma intencionada que podia ser el punt. I no va tenir inconvenient a acompanyar-los a l’altre amagatall, en un paratge del Perelló, en el qual el seu contacte li havia ordenat recollir un tub de PVC que amagava al seu interior un arsenal de guerra molt sofisticat: un rifle artesanal de mira telescòpica amb el seu trípode, per disparar a 200 metres, una pistola del calibre 22 amb silenciador i un punter làser.

Set anys després segueix sent un misteri per què l’agent secret havia de moure les armes a penes 100 quilòmetres entre un zulo i un altre. I què havia de fer Piazzole amb elles després. «Ni ho vam saber, ni ho sabrem. Aquells dies tots vam especular amb el que hauria pogut passar», recorda l’ara subinspector Toni Domènech, llavors sergent de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos.

Notícies relacionades

Ayuso projecta unitat amb Feijóo

La ponència del congrés evita els temes difícils i endureix l’ideari

Els investigadors tenien un interès especial a trobar el zulo perquè estaven convençuts que la munició de les armes devia estar amagada. Entre el nombrós material confiscat als espies francesos no hi havia munició, i sí un parell d’artefactes electrònics que van deixar bocabadats els investigadors i al descobert part del sofisticat instrumental amb què en aquells anys treballaven els serveis d’espionatge francès.

Una de les perles de l’arsenal, que els mossos encara conserven, era el que a simple vista semblava una senzilla càmera fotogràfica Kodak d’un sol ús. En realitat no era tal cosa, perquè la carcassa amagava un sofisticat equip emissor de ràdio balisa que els agents francesos utilitzaven per localitzar el punt en què amagaven les armes.