El Congrés rebutja una proposta de Rosa Díez (UPD) contra la "discriminació lingüística"

El ple del Congrés ha rebutjat avui una una proposició de llei d'Unió Progrés i Democràcia (UPD) per prevenir i eradicar la "discriminació lingüística" i assegurar la llibertat d'elecció de llengua.

Durant el debat de la iniciativa, que finalment ha rebut 191 vots en contra i 148 a favor, els portaveus del PSOE, CiU, el PNB i ERC han expressat el seu rebuig a la proposta, que només ha rebut el suport dels representants del PP i d'UPD.

En defensa de la iniciativa, la diputada d'UPD Rosa Díez ha demanat el suport dels grups a la presa en consideració de la proposta amb l'objectiu de protegir els drets dels ciutadans i no de les llengües.

"Exclusió del castellà de l'espai públic"

Díez ha denunciat la discriminació que pateixen milers de ciutadans a l'elegir la llengua en què eduquen els seus fills en el sistema públic o concertat, en l'accés a la funció pública o al comunicar-se amb l'Administració Pública.

La parlamentària d'UPD ha indicat que hi ha partits polítics que anomenen normalització lingüística a "l'exclusió del castellà de l'espai públic" i ha afegit que aquests partits utilitzen la llengua com a instrument per "discriminar els ciutadans que es neguen a normalitzar-se i assumir les consignes dels nacionalistes o els seus assimilats als Governs autònoms o a l'Executiu de la nació".

"Els nacionalistes han imposat a les comunitats on governen una política lingüística que només genera discriminació dels drets individuals dels ciutadans i empobriment col·lectiu", ha assegurat Díez.

Dret "vulnerat permanentment"

Segons el seu parer, el dret constitucional d'usar la llengua castellana "està sent vulnerat permanentment" a Catalunya, el País Basc, Galícia, les Illes Balears i "apunta maneres" al País Valencià, "amb l'impuls de les institucions autonòmiques i amb el consentiment i suport del Govern de la nació".

El diputat socialista José Antonio Pérez Tapias ha mostrat el seu desacord amb la proposició per no compartir ni l'enfocament, ni el diagnòstic, ni les conseqüències, i per considerar "inadequada" la fórmula de la llei per resoldre els problemes, si n'hi hagués, encara que sí que ha expressat el seu acord amb el fet que "no hi ha d'haver discriminació".

Pel PP, Alfonso Alonso ha anunciat el suport del seu grup a la proposta d'UPD per "coherència" i ha estimat que la qüestió dels "abusos" en la política lingüística ha estat "decisiva" en els últims comicis de Galícia i el País Basc, on alguns sectors se sentien "perseguits".

Dures crítiques dels partits nacionalistes

Des de CiU, Jordi Xuclá ha anunciat el vot contrari a la iniciativa des de la posició d'"un nacionalisme cívic i democràtic" davant d'un "neo-nacionalisme espanyol, que pretén plantejar la superioritat d'una llengua sobre una altra", una cosa "inacceptable" en un Estat plurilingüístic i pluricultural.

El parlamentari del PNB Aitor Esteban ha rebutjat la iniciativa per considerar-la una "provocació", una "novel·la" i un "despropòsit", alhora que ha negat la "marginació del castellà" al País Basc i s'ha preguntat si aquesta és la política educativa que es pactarà a Euskadi.

"Sembrar zitzània"

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

El portaveu d'ERC Joan Ridao ha fet ús del torn en contra per mostrar el seu "més enèrgic" rebuig a la proposició de llei, a la qual ha qualificat d'"electoralista" i "tramposa", ja que considera que parteix d'un conflicte que no existeix i que Díez busca "sembrar zitzània" en un model de convivència lingüística basat en el consens.

Per la seva part, Joan Herrera, d'ICV, ha acusat UPD de buscar que les llengües oficials deixin de ser-ho perquè tornin a l'espai domèstic i de fer gala d'un nacionalisme lingüístic centrat en el castellà, a la vegada que s'ha preguntat com es pot defensar la llibertat d'elecció sense que hi hagi coneixement d'una altra llengua.