Mor 'Wilson', destacat dirigent d'ETA a principis dels anys 70

El que va ser destacat dirigent d'ETA Pedro Ignacio Pérez Beotegui, Wilson, ha mort a Vitòria com a conseqüència d'una llarga malaltia.

Pérez Beotegui va néixer a Vitòria el 1948 i es va vincular a ETA V Assemblea als anys 60. El desembre del 1968 va ser detingut a Londres, ciutat on s'havia traslladat tres anys abans per estudiar, acusat d'intentar incendiar l'ambaixada espanyola. De tornada al País Basc va ser elegit responsable polític d'ETA-V Assemblea a Biscaia, encara que el 1972, arran del segrest de l'empresari Lorenzo Zabala, va fugir a França.

Wilson va tenir un protagonisme destacat en els preparatius de l'atemptat el 1973 contra l'almirall Carrero Blanco, president del Govern.

Important paper en l'organització

Una cita, a finals del 1972, de Wilson i Argala amb un desconegut en l'hotel Mindanao de Madrid va suposar l'inici dels preparatius d'ETA per intentar segrestar l'almirall Carrero.

El desconegut va proporcionar als dos dirigents d'ETA les primeres dades sobre l'almirall que després van ser corroborades pels membres de la banda terrorista de cara a segrestar-lo per intercanviar-lo per presos, encara que quan Carrero va ser nomenat president es van modificar els plans i en lloc d'intentar el seu segrest es va passar a planejar el seu assassinat, que va ser perpetrat el 20 de desembre del 1973.

Notícies relacionades

Els whatsaps bomba de l’‘amic’ Ábalos

Les rebaixes fiscals centren la disputa pel final de les nuclears

Amb la ruptura d'ETA entre la branca militar i la polític militar, "Wilson" es va alinear amb aquesta última i es va convertir en el cap dels comandos especials fins a la seva detenció a Barcelona el 30 de juliol del 1975, al mateix temps que Juan Paredes Manot, Txiki. L'arrest de Wilson" va ser conseqüència de la infiltració en el si d'ETA del Lobo.

Pérez Beotegui va estar dos anys a la presó fins que, el 1977, va ser posat en llibertat i expulsat d'Espanya cap a Noruega, junt amb un altre grup de presos, entre els quals hi havia Mario Onaindia o Teo Uriarte. Després de tornar, va regularitzar la seva situació i va establir la seva residència a Vitòria.