El paper ho aguanta (gairebé) tot

Sí que sabem que amnistiar els responsables del procés és la decisió més arriscada i difícil del PSOE des de l’inici de la Transició. I sí que sabem que l’aposta d’aquest partit per l’amnistia contra el que deia fa sis mesos ha revifat la tensió política. El consens generalitzat que hi havia a Catalunya a favor dels indults no existeix ara.

Tal com passa amb les inversions en actius d’alt risc, es poden acabar obtenint rendibilitats molt altes o, pel contrari, la patacada i les pèrdues poden ser monumentals. La diferència respecte a la inversió en un actiu financer és que aquí hi ha un país, i els seus ciutadans, al darrere. No hi ha bola de vidre que pugui assenyalar què passarà. Sí que seria desitjable, tot i que sembla utòpic, que entre tots els agents polítics s’abaixés el nivell de decibels.

Sí que sabem, pel contrari, que, una vegada es formalitzi un nou Govern, aquest haurà de començar a preparar uns pressupostos i a legislar. L’escenari s’aventura ple d’espines i obstacles, i no fa l’efecte que el còctel de socis que podria recolzar el Govern estigui d’acord en temes bàsics. ¿En què s’assemblen els programes econòmics del PNB i Junts amb els de Sumar, Bildu i ERC? En gairebé res. Des de polítiques de vivenda i horaris laborals fins al desenvolupament d’infraestructures i fiscalitat.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

Per començar, el tema més delicat: portar a terme una reforma del sistema de finançament autonòmic. Començar prometent la condonació de 15.000 milions de deute a Catalunya i a les autonomies que pugin al tren sense incloure aquesta decisió dins d’un marc més global d’ajustos i transformacions pot obrir una nova divisòria en l’Estat. La Moncloa no podrà governar contra els 11 governs autonòmics on mana el PP, amb o sense el suport de Vox.

Com que el paper tot ho aguanta, el nou Govern té l’avantatge que les previsions econòmiques per a l’any vinent preveuen una suau desacceleració. Al voltant d’un creixement del PIB d’entre l’1,5% i el 2%, enfront el 2,4% amb el qual s’espera que tanqui el 2023. L’arribada dels fons europeus continuarà donant gasolina. ¿La inflació? Es mantindrà controlada per sobre del 3%, suficient per no esperar noves pujades de tipus. ¿El deute públic? Ja urgirà Brussel·les perquè Espanya el vagi reduint. De tasques no li’n faltaran a Nadia Calviño, o al seu successor o successora.