Feijóo, ¿al pitjor país del món?

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, considera que Espanya no va malament, va fatal. El seu pas pel Cercle d’Economia li va servir per llançar la seva enèsima esmena a la totalitat al Govern de Pedro Sánchez. Va atacar el triomfalisme que va marcar el discurs d’aquest el dia anterior, els missatges del qual sobre la bonhomia de l’economia espanyola, la locomotora de la Unió Europea, no amaguen la dura realitat d’un país on –va defensar Feijóo– el nivell adquisitiu baixa, on es paguen més impostos que mai, on els serveis bàsics –des de sistema elèctric al ferroviari– no funcionen i on l’intervencionisme econòmic és extrem. Va atacar des del manteniment de l’impost del patrimoni fins a la decisió de reduir la jornada laboral. Ell va advocar per més flexibilitat de la jornada, apostar per un banc d’hores, augmentar la productivitat i reduir l’absentisme.

Com a exemple d’intervencionisme, el cap de l’oposició va ser clar sobre la decisió del Govern sobre l’anunciada consulta pública per tenir més informació de l’opa del BBVA sobre el Sabadell. Davant seu, a la primera fila, separats per una desena de persones, els presidents del BBVA, Carlos Torres, i Sabadell, Josep Oliu. Després d’atacar la "frivolitat" d’una decisió "populista" i inèdita a Europa, va afegir: "Marca un precedent sobre qualsevol tipus d’operació empresarial que pugui realitzar-se". Va demanar que el Govern ha de liderar d’acord amb les regles, vetllar per l’interès general i intentar evitar la narrativa de vencedors contra vençuts. "Governar és indelegable. Això crea un precedent, és una arbitrarietat i pot generar implicacions patrimonials a l’Estat", va seguir. A la tarda, es va saber la pregunta del Govern sobre la consulta popular, dirigida a totes les persones i entitats que vulguin respondre, que mostri les seves opinions d’"interès general" sobre l’opa.

A diferència de tantes reunions anuals del Cercle en què el centre de gravetat dels discursos dels polítics era sobre el present i futur de Catalunya, aquest any amb prou feines ha merescut unes mencions al marge. Si Sánchez va afirmar que es mantenen els objectius per anar adequant un nou model de finançament d’acord amb els seus socis parlamentaris, Feijóo va respondre sobre quina és l’estratègia del seu partit sobre el model que va qualificar de caducat, "reformar, però no trencar", que haurien de valorar-se i buscar una solució consensuada tots els elements socioeconòmics i demogràfics que afecten els ingressos i les despeses de les comunitats. "Catalunya necessita recursos addicionals", va emfatitzar, sense oblidar-se de les comunitats valenciana i murciana, les més afectades per l’actual sistema de finançament. Ni un sospir entre el públic.

Notícies relacionades

Catalunya construirà 21.289 pisos socials en solars de 226 municipis

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

Afany fatalista

Feijóo va estar millor que l’any passat, però continua sense convèncer. Era un comentari majoritari –"¡i estic d’acord amb ell en els temes fiscals i segons la seva opinió sobre la consulta de l’opa!", exclamava un participant– després de la seva conferència i el diàleg que va mantenir amb Jaume Guardiola, president del Cercle. Un empresari que afirma conèixer-lo diu que no pot semblar sempre enfadat, que no és necessari tant afany fatalista. Espanya no va tan malament, tot i que, és clar, pot anar millor, era un resum. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va assenyalar hores després davant el mateix auditori: "És el moment d’Espanya dins d’Europa" després de vanagloriar-se de ser l’economia que millor es comporta entre els països desenvolupats i l’única a la qual el Fons Monetari Internacional ha apujat les expectatives de creixement. D’un extrem a l’altre. Almenys, tant Sánchez com Feijóo estan d’acord que és hora que Europa desperti i actuï, accelerant les decisions executives, reduint burocràcia i fomentant més integració. Més val això que res.