¿Eleccions al desembre?

¿Per què aquest brusc canvi respecte al que semblava més probable? La majoria de les enquestes prenien les municipals com a punt de partida. Però les municipals –convertides molt matusserament per Sánchez en un referèndum sobre la seva persona– no deixaven de ser una elecció parcial en què domina la pulsió de protestar contra el Govern central. I més quan el president és impopular en la dreta que es va mobilitzar. I es va votar contra el Govern Sánchez, però el PSOE gairebé no va perdre percentatge de vot. El desastre territorial socialista amb la pèrdua del poder en moltes comunitats –l’exemple més clar és València– es va deure a l’enfonsament de Podem.

Però en unes generals no es vota tant la protesta contra un Govern com la confiança en qui vol rellevar-lo. I els resultats indiquen que ni el PP sol, ni en aliança amb Vox, han ofert prou confiança a l’electorat. Per dues raons principals. Una és que Feijóo va cometre errors l’última setmana. No anar al debat a quatre de TVE, que va tenir un rellevant 34% de ‘share’, va fer la sensació que defugia la trobada perquè temia perdre. I «es va equivocar» sobre l’augment de les pensions dels governs del PP, assumpte clau per als votants de certa edat, en la famosa entrevista de TVE. 

El més decisiu

Però el més decisiu van ser els pactes amb Vox a València, Extremadura i les Balears. No tant pels pactes en si mateixos –Sánchez va intentar mobilitzar contra la seva possibilitat i no ho va aconseguir–, sinó perquè els nous alts càrrecs de Vox d’aquestes comunitats van abocar idees tan oposades a la modernitat i tan sectàries –sobre el paper de la dona o prohibint obres de teatre– que van enervar molts moderats. ¿A veure si aquests de Vox són tan divisius i corrosius com els de Podem contra els quals ja vam votar en les municipals al castigar Sánchez? Resultat: menys confiança en Feijóo com a president, menys vots al PP i majoria insuficient. Els electors van protestar contra Sánchez en les municipals-referèndum de juny, però en les generals del juliol no han donat prou confiança a Feijóo per les excentricitats de Vox.

Feijóo ha sortit tocat pel que Carlos Alsina a Onda Cero va qualificar de «destrempada» i Sánchez bastant reforçat perquè –contra pronòstic– ha pujat el seu percentatge de vot, del 28,1% al 31,7%. Però tampoc ha obtingut la confiança necessària perquè s’ha quedat en 122 diputats (dos més que el 2019) i, afegint-hi Sumar, en 153, per sota dels 169 del PP més Vox. Però és cert que, sumant els socis de la legislatura passada (ERC, PNB i Bildu), pot arribar a 172. Tampoc aconseguiria així la majoria absoluta.

La conclusió és que ni Feijóo associat a Vox, ni Sánchez als seus socis de la legislatura anterior, obtenen la confiança dels espanyols per poder governar. Per això Feijóo no podrà ser investit i Sánchez tampoc, llevat que Junts (Puigdemont) s’abstingués en la segona votació, com ERC i Bildu van fer el 2019. 

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Però la compatibilitat entre Sánchez (i el PSOE) i Puigdemont és tot menys fàcil, pensi el que pensi Yolanda Díaz, que ja s’ha precipitat –ella no és investible– encarregant a Jaume Asens una negociació. Per això la investidura de Sánchez no està garantida.  

L’única sortida seria anar a una repetició electoral al desembre (ja n’hi va haver dues més el 2016 i 2019), que seria molt inconvenient perquè paralitzaria moltes decisions rellevants. Llevat que s’acabi produint algun tipus d’aproximació entre el PSOE i el PP, cosa que sembla impossible perquè les relacions entre els dos grans partits són pèssimes des de fa temps. I perquè Sánchez, que mira cap a Yolanda Díaz, ha sortit reforçat i en el PP Isabel Ayuso estarà vigilant.