¿El món ‘doma’ Trump?

Vegem. Les molt recents eleccions al Canadà i a Austràlia han indicat que en les democràcies anglosaxones no només no hi ha efecte Trump, sinó que els seus contraris són els grans beneficiats. Al Canadà, els liberals liderats pel tecnòcrata Mark Carney, que havia sigut governador del Banc del Canadà (i abans del d’Anglaterra) van guanyar, contra pronòstic, als conservadors que havien subscrit les tesis antiwoke de Trump. I Carney, que va insistir que el Canadà mai estarà en venda, va ser rebut amistosament per Trump, que pocs dies abans proclamava que el Canadà havia de ser el 51è estat dels Estats Units.

I el dissabte 3 de maig, a Austràlia, el laborista Anthony Albanese, que fa uns mesos era considerat perdedor, va aconseguir un poc freqüent segon mandat augmentant el seu avantatge sobre la dreta respecte al 2022. El centreesquerra guanya a Trump.

I la guerra d’Ucraïna no s’ha acabat ni en 24 hores ni en els seus primers cent dies. Putin, avalat per Pequín, no accepta l’arranjament, favorable a Moscou, que Trump volia imposar. ¿Un negociador tan prepotent com despistat?

A Amèrica, la immediata caiguda de la borsa i la caiguda del dòlar ja van indicar immediatament que els mercats mundials creien que la guerra comercial perjudicaria l’economia americana –a la qual Trump havia promès una edat d’or– i tots els països. I Trump va haver de fer marxa enrere quan el secretari del Tresor, el multibilionari Steve Bessent –una figura en un ascens paral·lel a la caiguda d’Elon Musk– li va fer veure que l’alça del tipus d’interès dels bons americans podia arribar a fer perillar el finançament de l’enorme dèficit públic, que només és assumible per la confiança de l’estalvi de tot el món, inclòs el de la Xina. ¿I si els bons dels Estats Units deixaven de ser el refugi segur de l’estalvi mundial? L’or es va disparar i Trump va haver de suspendre durant 90 dies les brutals tarifes recíproques de "l’alliberament".

Després també va haver de frenar la desmesurada pretensió de cessar, abans del terme del seu mandat, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que no seguia les seves indicacions. Però Powell tranquil·litza els mercats i dimecres la Reserva Federal va mantenir els tipus (4,25%) perquè creu que el caos aranzelari és una amenaça tant per a l’ocupació com per a la inflació. Trump es va conformar.

I aquesta setmana Steve Bessent va anar a la conferència anual del Milken Institute, a Califòrnia, per vendre la idea als grans financers que la guerra comercial s’acabarà amb acords amb els principals països i que Amèrica en sortirà beneficiada. Els diners volen creure Bessent, que va dir que tot estava en ordre, però han perdut la fe en Trump, al qual va comprar la seva promesa de grans rebaixes impositives. Però la borsa americana segueix per sota dels nivells de l’1 de gener. I Trump diu ara –sense concretar– ¡que apujarà els impostos als més rics! ¿Una ocurrència ocasional o potser un canvi doctrinal?

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

Dijous hi va haver acord comercial amb la Gran Bretanya, el primer després de l’"alliberament". Trump manté la nova tarifa del 10% a les exportacions angleses, però retira les de l’acer, els metalls i els automòbils. Trump afluixa, però aquest pertorbador 10% sembla ja que és inamovible. I Steve Bessent ha volat a Suïssa per negociar amb la Xina mentre Trump diu ara que la seva tarifa del 145% als productes xinesos és excessiva. Estaria bé el 80%. Xi, que divendres estava amb Putin a Moscou, en prendrà nota.

Sembla que el món comença a domar Trump, però, ¡compte!, Trump és Trump. I el nou Papa és el cardenal Robert Prevost, que va néixer a Chicago, va viure molts anys al Perú i és contrari a expulsar immigrants. El primer Papa nord-americà ha sigut elegit poc després de l’inici del segon mandat de Trump. I Lleó XIV recorda Lleó XIII, el Papa de la Rerum Novarum que va alertar sobre la situació dels marginats de llavors. ¿Només curiós.