Un altre Sánchez torna al Cercle

El món després d’Ucraïna i Trump-2 és molt més incert i, tot i que l’economia vagi bé –l’FMI ho acaba d’avalar–, a Espanya hi ha una gran incertesa interna que Sánchez no sap aclarir. Un gran empresari em diu que, tot i que amb objeccions, l’admira perquè aconsegueix sobreviure "l’impossible". Però ahir vaig percebre una cosa que em va dir un veterà de la Transició: "Tot té un límit".

Sánchez aguanta per la seva capacitat, perquè l’ocupació creix, Catalunya s’ha desinflamat i, a més, no hi ha majoria parlamentària per fer-lo fora. Però té en contra dues forces de la gravetat que no el dobleguen, però sí que el dominen. Una: és difícil governar un període llarg –des de la seva última investidura– sense majoria estable i amb un soci de govern, Sumar, que ha desconnectat de la realitat. Un gran èxit de Yolanda Díaz –i de Sánchez– va ser la reforma laboral, que ha donat bons resultats. Però la reforma va ser pactada amb paciència amb empresaris i sindicats. I va ser aprovada contra el PP, però amb el vot d’un diputat popular que es va equivocar.

La jornada laboral de 37,5 hores s’ha aconseguit en bastants sectors a través dels convenis col·lectius. Voler ara imposar-la des del Govern i contra els empresaris és una altra cosa. El ministre Cuerpo –i Sánchez– volien dilatar i negociar, però Yolanda l’exigeix. Creu que les 37,5 hores la redimiran. Tot i que no tingui sentit aprovar-la en el Govern i que el parlament la tombi. Junts va dir ahir que no la votarà i llavors Sánchez i Yolanda s’hauran autoinfligit un gran cop. Però, si al final Junts no presenta esmena a la totalitat –per negociar després–, Sánchez s’haurà tornat a salvar per la campana.

Tot i que sigui molt hàbil, governar forçat per Sumar, que no vol veure que no hi ha majoria, i pendent sempre de la campana, és dur. Hi ha límits.

L’altra força de la gravetat és que desgasta molt governar sense majoria, contra el PP, que va quedar primer en les eleccions, i contra gairebé la meitat de l’arc parlamentari. ¿El desgast mata? Un ministre assenyat em diu: "No hi ha més opció, i la culpa és del PP". Pot ser, però pujar la despesa en defensa sense poder portar-la al Congrés és antinatural. ¿Què passarà després?, ¿tampoc hi haurà pressupostos el 2026?

Notícies relacionades

Un sistema ferroviari amb peus de fang

Més Europa

I les mesures per pal·liar els aranzels de Trump estan en l’aire. El PP hauria de votar-les, però si el Govern diu cada dia que és "l’extrema dreta reaccionària", també té lògica que se’n vengi. Tot dependrà, doncs, de l’abstenció dels quatre diputats de Podem. Una altra vegada la campana.

El premi a la combativitat no garanteix el bon govern.