Un globus, dos globus, tres globus

Ignorem quina classe d’informació va transmetre el globus a les autoritats de Pequín, tot i que no és difícil imaginar la sorpresa –tornada en decepció– del militar al comandament de la recepció de les imatges al constatar la realitat del país vist des de les altures. Policies que van a totes amb els detinguts fins a causar-los la mort d’una pallissa al carrer, migrants a qui es condemna a fer marxa enrere a la frontera, un parell de tirotejos a la porta d’un supermercat, un adolescent irrompent amb un AK47 en un institut, la misèria dels guetos on l’esperança de vida és similar a la de Guizhou –una de les províncies menys desenvolupades de la Xina–, els habituals drames psicològics dels nord-americans, el trumpisme rampant, etcètera. Escenes que mostren la realitat d’una nació per a la constatació de la qual sembla innecessari l’ús d’enginys aerostàtics. N’hi ha prou amb xafardejar a les xarxes socials. Després de cinc dies d’incursió, el globus va ser abatut, per més que costi creure que a cap comandament militar se li hagi ocorregut atrapar-lo per estudiar-lo i comprovar quines escenes va prendre l’estri en la seva aventura zenital.

Dos globus. Al mateix temps que el globus xinès solcava el cel nord-americà, les autoritats colombianes van alertar que un altre aparell similar havia sigut albirat sobrevolant a 55.000 peus d’altura (uns 17 quilòmetres des del terra) les ciutats de Valledupar i Cartagena. A diferència dels Estats Units, Colòmbia va despatxar l’incident en menys del que va durar el viatge de l’artefacte sobre els secrets imaginables que amaga la selva tropical: l’objecte «no representa una amenaça a la seguretat i defensa nacional». Cas tancat, no sigui que s’hagin de donar explicacions. 

Notícies relacionades

La Xina confirma que el segon globus detectat sobre l’Amèrica Llatina també és seu

¿Per què es protegeix els fumadors?

Tres globus. Res a veure amb la innocència nostàlgica d’un programa infantil dels anys 70. Les últimes tècniques de narració audiovisual ens han acostumat a anticipar-nos a l’escena que ocorrerà immediatament després d’un pla zenital. De vegades s’utilitzen com un trànsit entre plans determinants per a la trama. Després d’una presa en altura sobrevé la catàstrofe o un moment vall, segons es vulgui atrapar l’atenció de l’espectador o mantenir-lo expectant per al que ocorre després. Observin, per exemple, la tècnica de rodatge d’‘El conte de la serventa’: pla zenital seguit d’un contrapicat davant la mirada amenaçadora d’Elisabeth Moss. Quan això s’esdevé és que una cosa inesperada i formidable està punt d’impactar en l’espectador.

Els globus xinesos no són sinó una metàfora del món retratat a les novel·les de Margaret Edwood, un Gilead espiant altres Gilead disfressats de presumptes paladins de la democràcia. És molt probable que el mecanisme d’espionatge tingués com a missió inspeccionar instal·lacions militars dels Estats Units, però en el seu recorregut va haver de gravar per força escenes quotidianes de la vida d’aquest país que poc poden presumir dels esdeveniments socials i culturals que el van portar a liderar sociològicament el planeta. Un globus espiant una bombolla. Quin desengany per als encarregats de veure-ho. La maquinària bèl·lica nord-americana el va destruir abans que la Xina pogués donar explicacions, abans que el pla zenital desemmascarés algun altre gir de guió d’aquest país tan estrany que exerceix de guardià del planeta. El que encara sorprèn és que bona part de la ciutadania de la resta del món continuï creient en això que anomenen el somni americà.