‘Gang bang’ a Benidorm

Els policies van treure una segona conclusió: des de l’altura d’un gratacel i a gairebé 200 metres del delicte cap testimoni és fiable. L’informe policial començava, com gairebé tots, a partir d’un que: "Que es va poder constatar que els crits de la dona no eren en demanda d’auxili o socors, sinó producte de la gran excitació". Lluny d’una violació, van topar amb una orgia que avui, probablement, requeriria una investigació més profunda, si bé el segon escenari on acaba la història –atents al final– confirma el manual de les tres esses amb què –es deia– molts turistes, forans o no, van cada estiu a les platges espanyoles: sol, sangria i sexe. Els informes policials, com els escrits d’alguns jutges, són sovint desagradables, asèptics i desapassionats com la redacció d’un alumne de primària. No va ser el cas d’un relat que podria haver començat com una narració antiga ("Era una calorosa nit d’agost de principis de segle...") o un acudit de l’edat de la innocència ("Eren una britànica, el seu britànic nòvio, un francès i dos suïssos que eren a la platja..."). L’informe, que descriu el quadre amb detall, repara fins i tot en el paper de l’únic dels quatre homes, el més jove dels suïssos, que per qüestions d’anatomia no va poder intervenir activament en l’escena: "En espera i masturbant-se", acota l’informe.

"Pongamos la cosa clara, / busquemos alguna luz. / Lo echamos a cara o cruz / o lo hacemos por la cara" (A cara o cruz, Radio Futura, 1987).

Tuf sexista a la redacció

Els policies van aturar l’escena, van comprovar que no hi havia menors entre la turba i, ja que cap dels participants en aquell gang bang tenia documentació, van decidir traslladar-los a la comissaria en el furgó policial. "Que als implicats se’ls indica la prohibició de realitzar aquest tipus d’acte en públic, amb la finalitat de no ferir la sensibilitat d’altres persones", detalla la crònica oficial de les forces de l’ordre. Cap dels 200 congregats que victorejaven el quintet va donar mostres d’una sensibilitat ferida. En conseqüència, els cinc al furgó.

"Esta noche hay rock and roll, vecino / pero ha empezado a llover. / Los del grupo ya están en camino / y no sabemos qué hacer" (A cara o cruz, Radio Futura, 1987).

Notícies relacionades

Estabilitzat un incendi a Palamós i Mont-ras

El canvi de normativa sobre llums d’alerta genera un mercat fraudulent

El combo va arribar pocs minuts després a la central de la Policia Nacional. Els municipals van aturar el vehicle i van obrir la part posterior. I aquí és quan l’autor de l’informe devia pensar com posar un colofó digne a la seva crònica. No sense aplicar un evident tuf sexista a la redacció (hi ha històries com aquesta que envelleixen malament perquè la societat evoluciona), va despatxar el corol·lari: "Que a l’arribar a les dependències policials i obrir les portes del furgó, va poder observar-se com la jove ressenyada s’estava calçant l’últim dels ressenyats [sí, el menor dels suïssos que escalfava la banda a la platja], donant així per finalitzada la seva brillant actuació".

Els protagonistes d’aquest relat policial tenen avui entre 46 (el francès) i 64 anys (el nòvio d’ella). La llavors dona de 31 compleix aquest any 55 anys. Aquella nit van sortir tots de la comissaria sense més advertència que no tornar a fer-ho en públic ni més preguntes que les que avui exigeix el protocol. Avui, probablement, el policia autor de l’informe hauria d’explicar per què va convertir en protagonista l’única dona entre cinc homes. O no. Hi ha coses que no canvien mai.