¿Vols sortir amb mi?

El 65% dels espanyols asseguren haver lligat durant les vacances d’estiu, si bé encara no un 27% ho admeten com a objectiu principal. Malgrat que nou de cada deu afirmen que el sexe és més satisfactori durant les vacances que a casa, un 73% confessen que lligar no figura en els seus plans quan surt del niu al juliol o l’agost, segons una enquesta de la web de viatges de baix cost Holidayguru.

L’estiu és l’estació per excel·lència del sexe fugaç i l’amour fou. Gairebé ningú parla d’una aventura de tardor o un idil·li de primavera, però sí d’una aventura estiuenca o d’un amor d’estiu. El cine no ha fet més que esprémer aquesta realitat: Danny i Sandy (Grease), Baby i Johnny (Dirty dancing), Anna i Joe (Vacacions a Roma), etcètera.

"Un beso me diste tú./ Un torbellino amarillo/ giraba en el cielo azul./ Un beso yo te robé./ Tú decías que en el cielo/ dos soles no puede haber" (Girasoles robados, de Juan Perro, 2011).

Hi ha un fet diferencial entre pares i fills: el flirteig analògic dels primers –a l’urbs, al pub, a la discoteca, a la platja– i l’aventura 2.0 dels segons –a Instagram, a Tinder, a Grindr–. El 40% dels joves han fet servir –o hi han recorregut alguna vegada– apps per conèixer altres persones i dos de cada deu han conegut la seva parella per internet, segons testifica l’estudi Influencia de la tecnología en la vida de los españoles, elaborat per la companyia de ciberseguretat Kaspersky.

Altres anàlisis, però, apunten a la tendència dels centennials (nascuts entre mitjans dels 90 i principis de la dècada del 2010) a abandonar gradualment les apps per tornar al mètode tradicional del cara a cara, conclou l’empresa d’anàlisi de dades Singles Reports, citada en un reportatge d’El País. Un 80% d’aquesta generació Z reconeixen que estan cremats de l’ús d’aplicacions de lligar. ¿Això vol dir que tornem al "Vols sortir amb mi?".

Y si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared/ te voy a dar una paliza por haber/ escrito mi nombre dentro (Corazón de tiza, de Radio Futura, 1990).

Es deia María Helena i no havíem fet els 14. Em vaig acabar de seguida l’entrepà de pernil york amb melmelada d’albercoc que la mare, com un ritual, em preparava puntualment per berenar. Vaig sortir al carrer repentinat amb aigua de lavanda a buscar una noia eixerida i alegre de cabells llargs i ondulats i ulls de color de mel. L’únic que teníem en comú és que veníem de la mateixa ciutat, estiuejàvem al mateix lloc de costa i teníem pressa per treure’ns de sobre aquesta llosa invisible de la pubertat que consistia a presumir davant els altres d’apropiar-nos un amor d’estiu. Traduït al boomer: sortir plegats.

La diplomàcia internacional encara no ha trobat una frase tan pertinent per sortir d’un conflicte com la que em va etzibar aquesta nena quan li vaig dir per sortir. M’havia preparat per al sí i per al no, i qualsevol de les dues respostes em permetia sortir dignament de la situació. Però ni mil ambaixadors amb les corresponents credencials atorgades per la mà d’un rei podrien haver donat més bona resposta que la que em va disparar aquella mossota envanida, la María Helena. Em vaig plantar davant seu i vaig fer la mare de totes les preguntes preadolescents:

–¿Vols sortir amb mi?

A una pregunta directa com aquesta només hi podia haver una resposta directa (sí o no), però no va ser ni una cosa ni l’altra. La seva resposta ho va canviar tot per sempre. Com si li demanés per la direcció d’un carrer, i amb una fredor que va congelar aquell segon en la nit dels temps, la María Helena va respondre:

Notícies relacionades

El Summerfest de la Cerdanya obre l’edició amb més cabuda i concerts

Jueu i contra Netanyahu

–¿Per on?

Incapaç de dir res de coherent, vaig balbotejar, vaig emetre un xerroteig que no es va sentir i, en la més humiliant derrota que tingut mai un festejador, me’n vaig anar per on havia vingut, estupefacte, repentinat amb aigua de lavanda i amb la convicció, com Escarlata O’Hara, que a Déu posava per testimoni que no tornaria a caure en el mateix error. A partir d’aquella tarda d’agost, vaig desterrar aquella pregunta sumptuosa. No vaig tornar a saber res més de la María Helena. En les quatre dècades següents, les meves relacions sentimentals van arrencar fent equilibris sobre el filferro. Vaig caure un parell de vegades, però aquí em teniu.