A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No sé de què em parlen

L’únic article de proximitat que puc adquirir al costat de casa meva és el bitllet d’avió

2
Es llegeix en minuts
No sé de què em parlen

El PERIÓDICO

Els productes de proximitat, paradoxalment, venen de lluny. A la cantonada del meu carrer hi ha una botiga d’ultramarins on venen gèneres fabricats a Taiwan o cultivats a la Xina. La botiga és a prop, però el blat de moro me’l porten de Sud-amèrica. Aquesta tensió entre el pròxim i el llunyà ens fa tornar una mica bojos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

–Compri productes de proximitat, ens aconsellen les autoritats.

Però els productes de proximitat han viatjat molt per arribar a la botiga del barri, que, a més, està regentada per una parella de xinesos molt simpàtica els fills dels quals fan els deures darrere el taulell. El més petit és un geni en matemàtiques. Li preguntes quants minuts són cinc mil segons i et respon a l’instant. No sé com ho fa, tot i que, val a dir-ho, tampoc comprovo mai si la resposta és correcta o no. Potser em pren el pèl. En tot cas, és l’únic de la família que parla castellà, en això no em pot enganyar. O sí, no ho sé. De vegades, poso a la tele una pel·lícula xinesa en versió original i entenc els diàlegs fins que m’adono que no puc entendre’ls perquè en desconec l’idioma. És com quan intentes caminar sent conscient que camines, que ensopegues i caus.

Notícies relacionades

El xinès s’ha convertit en una llengua de proximitat. Al meu barri hi ha no menys de cinc botigues on és aquest l’idioma dels dependents. Allà hi compro des de la fruita fins a les quartilles per a la impressora, però cap dels productes que m’emporto a casa ve de Palència, per posar un exemple. Em pregunto per què els xinesos no poden portar mercaderies de Palència o de Valladolid i em responc que a Palència i a Valladolid no hi ha mercaderies. No sé si van ser els acords de Maastricht o la globalització desordenada el que ens va convertir en un país de serveis.

L’únic article de proximitat que puc adquirir al costat de casa meva és el bitllet d’avió. El venen en una agència de viatges regentada per una senyora d’Écija. Clar que, si el bitllet és per a Buenos Aires, serà de proximitat el bitllet, no el destí. De manera que quan els directors generals surten a la tele aconsellant-me que em proveeixi en establiments de proximitat, no sé ben bé de què em parlen.

Temes:

Consum