A contrallum
Desorientació
periodicosok
Som els inventors del sentit, però no sabem gaire bé què fer-ne. Ens llevem, treballarem, comprem llet desnatada i iogurts amb bacteris intestinals, mirem dòcilment el telenotícies i ens n’anem al llit rendits (o rendides, puto genèric) preguntant-nos si demà és dimecres o dijous. Potser, entremig, hem aconseguit arreglar la porta d’un armari de la cuina que no tancava bé; potser hem anat per fi al metge per parlar-li d’aquest dolor secret que no ens acaba de marxar; potser hem passat per davant d’una església i hem entrat per veure si es produïa un miracle; potser hem anat a la consulta d’aquesta vident que s’anuncia a internet i ens ha tirat les cartes, tot i que no ha sabut llegir-les. Potser necessitem algú que ens llegeixi.
Algú que ens llegeixi. ¿Però som llegibles?
Llegim el diari com qui es mou pels passadissos del supermercat, a la recerca de notícies saludables, dietètiques. Resulta que a l’híper hi ha una secció per a vegans (i veganes) on fa temps que ens aturem sense comprar res. ¿I si menjar bé donés sentit a les nostres vides? ¿I si triar acuradament les notícies amb què construïm mentalment la realitat modifiqués el nostre comportament? Ahir la meva neta em va demanar que li llegís el diari. La sorprèn la quantitat de diaris de paper que hi ha a casa meva i els mira com si amaguessin un misteri. Vaig dubtar si començar per les necrològiques o per l’editorial. Al final li vaig llegir un anunci petit en el qual se sol·licitava un xòfer amb bones referències i disponibilitat total. "Bon salari", acabava.
La meva neta em va mirar amb sorpresa. No imaginava que hi hagués aquesta classe de necessitats al món. Es tracta d’un anunci que apareix des de fa mesos, sempre amb la mateixa redacció, en un requadre la forma del qual recorda a la d’una esquela diminuta.
—Segurament, es tracta d’un anunci fals –li vaig dir–. Un anunci d’un espia que envia d’aquesta manera un missatge secret als seus caps.
Li va agradar la idea que la gent es comuniqués d’aquesta manera misteriosa perquè en el misteri sempre hi ha un sentit, o això creiem. No sé si perseguim el sentit o ens persegueix. Però ens desorientem quan escasseja.
