Hores amables

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

02 de juliol del 2025. 06:00

0 Comentaris

Ferran Nadeu

De vegades, perquè s’acceleri el temps, ens accelerem nosaltres. Però com més ens accelerem nosaltres, més lents discorren els minuts: s’estanquen, s’aturen i ens obliguen a comprovar contínuament si el rellotge s’ha fet malbé o si s’ha espatllat el temps, perquè una de les dues coses no rutlla. ¿Es pot avariar el temps com s’avarien el frigorífic o el rentaplats? ¿Com és de llarg (o de curt) l’últim minut d’un condemnat a mort? La relació amb el temps s’assembla una mica a la que mantenim amb les cigarretes: es consumeixen en un segon quan vols que durin i allarguen la seva vida quan necessites que s’acabin de seguida. Ara mateix me’n fumo una. El primer en sis mesos. Cau la tarda. Tot el dia he pensat en aquest instant en què la flama de l’encenedor tocaria el primer bri del tabac. Tot el dia ha girat entorn d’aquest esdeveniment amb què inauguro l’estiu, el meu estiu. Amb la primera pipada s’ha consumit un deu o un quinze per cent del total. No em durarà gens. No en gaudeixo pensant en el seu acabament. Em venen ganes d’apagar-lo i d’encendre’n una altra per començar el ritu amb menys càrrega d’ansietat. Tampoc el gintònic amb què he decidit acompanyar-la durarà. Ja veig el moment de la burilla i del got buit, intueixo el meu abatiment, semblant al de l’adolescent que s’acaba de masturbar perquè tot canviï sense que hagi canviat res. L’abatiment post mortem, en podríem dir. ¿Es deprimeixen els morts després de l’esforç veneri de la vida? El deliri i la depressió caminen plegats tot sovint. Així passem les hores mentre la Terra gira sobre el seu eix. Acabo de llegir que, a causa del desglaç dels pols, el moviment de rotació s’accelera i nosaltres, lògicament, també. El dia s’esgota ara abans, igual que les cigarretes molt desitjades. Però són tants els dies indesitjats que gairebé un agraeix el desglaç. La nit, a l’estiu, triga massa a arribar, almenys per als qui ens allitem d’hora. Fa una mica de vergonya posar-se al llit a la llum del dia com comença a fer vergonya fumar i beure en públic. Els ansiolítics no acceleren les hores, però les fan més amables.