Trump amenaça però no actua
Entre ahir, avui i demà, desenes de caps de govern de tot el món rebran cartes del president dels Estats Units en les quals els amenaça amb nous aranzels que entrarien en vigor l’1 d’agost, si abans no negocien acords bilaterals amb la seva administració. El nou envit de Donald Trump s’ha rebut amb preocupació per la incertesa que genera, però amb tranquil·litat per part de les borses, que no s’han esfondrat com va passar a principis d’abril, quan els Estats Units van anunciar un augment esbojarrat de les tarifes duaneres. A força de reiterades, les amenaces acaben perdent la seva capacitat d’acovardir el que les rep. En els últims mesos, el ball de percentatges sobre els aranzels que Trump té al cap ha sigut tan esbojarrat que els que hagin rebut les cartes esperaran probablement uns dies abans de reaccionar. Això no significa que aquesta nova ofensiva no hagi tornat a suscitar inquietud, sinó que molts dels seus interlocutors semblen haver-li pres la mida al president nord-americà i no donaran per bo l’ultimàtum fins que s’acosti l’agost.
De moment, entre els que predomina el temor d’una guerra comercial colpidora hi ha els països asiàtics, als quals els Estats Units semblen disposats a castigar amb més duresa que a ningú. Entre aquests, el Japó i Corea del Sud, que són la tercera i l’onzena economia mundial, respectivament, i a les importacions dels quals Trump vol imposar un gravamen del 25%. Sorprèn que aquests dos països, decisius per a la pugna estratègica que els Estats Units lliuren amb la Xina, estiguin, de moment, entre els més perjudicats. Això revela la falta de coordinació entre els objectius interns perseguits per aquestes mesures aranzelàries –suplir part dels recursos públics perduts per les rebaixes fiscals– i els fonaments d’una política exterior orientada a aïllar la Xina. Com acostuma a passar amb els anuncis de Trump, és aviat per veure fins a quin punt aspira a aconseguir amb el Japó i Corea del Sud el que ha aconseguit amb el Vietnam (aranzels del 20% sobre totes les importacions) o si pretén anar més enllà.
Poc se sap de quina serà l’actitud definitiva de l’administració nord-americana amb la Unió Europea, que rebrà una carta en els pròxims dies. De moment, els europeus afirmen que les negociacions avancen. En aquest sentit es va pronunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que finalment va aconseguir parlar amb Trump per telèfon diumenge passat. Per a la UE, un acord acceptable serien uns aranzels generals del 10%, amb algunes excepcions en aviació, equips mèdics, begudes alcohòliques i algun altre subsector. No obstant, aquest mateix cap de setmana, el Financial Times va assegurar que el president nord-americà pretén gravar els productes agropecuaris europeus amb un 17%, cosa que suposaria un dur cop per a Itàlia, França i Espanya. En qualsevol cas, aquesta negociació, juntament amb la que Trump sembla tenir mig encarrilada amb la Xina, serà la que determini l’impacte real dels nous aranzels sobre el comerç mundial, tenint en compte que els intercanvis entre els EUA i la UE arriben als 800.000 milions d’euros. Xifres molt significatives que recomanen prudència i sensatesa i deixar de banda exabruptes, que podrien crear incertesa i provocar recessió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
