La poesia no ven motos
Plaza de Sant Vicenç, este martes, con un cartel que anuncia un recital de poesía de J.V. Foix /
De vegades em pregunto per què la poesia no té la capacitat de penetració de la prosa. El món seria millor. No se sap de cap codi penal que s’hagi escrit amb intencions de caràcter líric. ¿Per què? Potser perquè la lírica busca l’absolució més que el càstig, tot i que poques persones es castiguin tant com els poetes. De fet, són donats (i donades) a les migranyes. Silvia Plath parla en un dels seus versos d’un "huracà de migranyes". Pensin-ho bé, "huracà de migranyes". Si una sola migranya et pot amargar el dia, com serà rebre-les en forma de tempesta.
La poesia té aquesta capacitat de travessar-te. Diu Darío Jaramillo en un altre vers: "Son las dos de la tarde / y el sol hierve transparente a 30 grados". ¡Quina senzillesa!, ¿no? Són dos versos tan simples que podrien passar per pura prosa. Però un els llegeix al metro i ha d’aixecar la vista del llibre perquè ha sabut de sobte el que significa que siguin les dues i que el sol bulli a 30 graus. A cap jutge se li acudiria firmar una sentència amb aquesta precisió. Si algun s’atrevís a fer-ho, el trauríem a coll, fins i tot el condemnat es prestaria a participar a l’homenatge.
¡Ah, la poesia! Diu Louise Glück: "Mi alma / hecha añicos por el esfuerzo / de intentar ser parte de la tierra...".
"Mi alma / hecha añicos por intentar ser parte de la tierra...". Mai li he sentit una cosa semblant a un ecologista. L’ecologia no penetra perquè està feta en prosa.
Em pregunto amb quines paraules dictaria una sentència de mort un jutge poeta. I em contesto que o deixaria de ser poeta o deixaria de ser jutge. La judicatura és compatible amb gairebé tot, menys amb la lírica. Pots ser jutge i paleta, jutge i mecànic, jutge i atleta, fins i tot jutge i part, però no pots ser jutge i bard alhora, com no es pot ser alhora mosca i aranya.
¿Per què (torno al principi) la poesia té menys capacitat de penetració que la prosa? ¿Per què no és habitual redactar en octosíl·labs un contracte de compravenda d’una moto, o en alexandrins un certificat de defunció? Perquè la poesia és perillosa. No ven motos i té el poder de ressuscitar els morts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
