Article d’Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¡Manteniu la posició!

Per molt que Laura Borràs advoqués per abandonar el Palau de la Generalitat, s’ha imposat, una altra vegada, la veu de qui mana de veritat, des de Waterloo

2
Es llegeix en minuts
¡Manteniu la posició!

ELISENDA PONS

Com sempre, Carles Puigdemont ens ajuda a navegar a través de les boires que dominen la pugna insomne entre els independentistes catalans. Mentre a Barcelona els dirigents d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya parlen de confiança els uns, i de mandat els altres, termes la virtualitat dels quals escapa a la majoria dels mortals, ell crida a «mantenir la posició», una cosa que tothom pot entendre. En el llenguatge militar, mantenir la posició té dues accepcions. La primera equival a la del ¡ferms! amb el qual els oficials quadren la tropa. O sigui, mantenir-se dempeus, ferm, amb postura assertiva i dreta, generalment mirada al front, barbeta en alt, pit enfora, espatlles enrere i estómac dur. El segon significat té a veure amb un filòsof italià, Antonio Gramsci, que va morir a les presons de Mussolini. Equival a mantenir la posició conquerida a l’espera de circumstàncies més favorables per llançar-se una altra vegada a l’ofensiva. No és una consigna simpàtica, perquè la posició se sol mantenir des d’una trinxera plena de rates i sotmesa a l’artilleria enemiga (avui els drons), i només sol ser acceptada per la tropa si existeix una fe infrangible en el cap. Es tracta d’aguantar el tipus fins que Puigdemont digui «contra ells».

Notícies relacionades

Aquest és l’esperit que va presidir aquest dijous la reunió de l’executiva de Junts per Catalunya per decidir sobre la decisió del president de la Generalitat de cessar el seu vicepresident, l’home fort del partit en el govern. En cap altra latitud, ningú entendria que una formació coalitzada amb una altra es mantingués en el govern després d’un afront semblant. Aquí, d’abandonar el Palau de la Generalitat, per ara, res. Per molt que Laura Borràs advoqués per fer-ho, s’ha imposat, una altra vegada, la veu de qui mana de veritat, des de Waterloo. ¡Manteniu la posició!, va ordenar Puigdemont. O sigui, tornar la pilota a la teulada d’Aragonès, demanant-li que es defineixi sobre tres condicions que es resumeixen en una: acceptar un programa irrealitzable que el sentenciï políticament. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Puigdemont té molt pensada aquesta idea. Si el Govern català surt a camp obert i comença a governar, qui es beneficia dels resultats és Esquerra. Si s’atrinxera en la retòrica de l’1-O, i deixa de resoldre els problemes del país, Aragonès es consumirà en el Palau, mentre Puigdemont mantindrà la seva condició de reserva per quan els temps siguin millors. ¿Fins quan pot sostenir-se aquest joc, que té un alt preu per a la societat catalana en temps de crisi com els actuals? Ningú ho sap. Puigdemont no té cap pressa i els d’ERC no li faran el favor d’assumir la responsabilitat de la ruptura. ¿Per on es trencarà la gerra? La proposta sibil·lina de Junts té un punt feble: la consulta a la militància. Per molt que els seus dirigents intentin refredar l’ambient, els militants estan per la ruptura perquè no cobren de l’Administració. Tret que Carles Puigdemont els expliqui millor els avantatges de mantenir la posició. Ho farà d’aquí uns dies, davant de l’Arc de Triomf.