Marcar-li el pas a Trump

Notícies relacionades

Testimonis de catalans a Hawaii i el Japó després de l’alerta per tsunami: «Ens van dir que ens allunyéssim del mar, però cadascú s’havia de buscar la vida»

Dos milions d’evacuats al Japó davant el risc de tsunami després del terratrèmol a Rússia

Una cosa semblant passa amb l’operació Lleó Naixent portada a terme per Israel a l’Iran. El propòsit no és acabar amb la capacitat nuclear iranià, que sempre es podrà refer, ni amb el règim. Es tracta d’evitar un perill que, per a Benjamin Netanyahu, era molt més preocupant, la possibilitat que Donald Trump busqués un acord amb els aiatol·làs amb una certa benedicció dels països àrabs del Golf. Tot apunta en aquesta direcció. El restabliment de relacions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita fa un parell d’anys i la presència de l’expresident iranià, Ebrahim Raisi, en una cimera de la Lliga Àrab van alertar el govern de Tel-Aviv. Quan a això es va sumar la intenció de la nova Administració nord-americana de renegociar l’acord nuclear, Netanyahu va arrufar les celles, i quan Trump va viatjar al Pròxim Orient sense trepitjar Israel, es va disparar l’alarma. Llavors, els israelians van preparar allò que saben fer millor que ningú: marcar-li el pas a l’amic americà.

Una vegada desencadenat l’atac, Trump i Marco Rubio es van oblidar de les advertències que li van fer a Netanyahu a la Casa Blanca. Enlluernat per l’eficàcia inicial de l’operació militar, Trump no només va advertir Teheran que no es regirés contra bases nord-americanes. O hi ha acord o els esborrem del mapa, va avisar, fent seus els èxits de l’aviació, els comandos i la intel·ligència israeliana. Per a Trump, que va prometre no implicar-se en guerres llunyanes, la debilitat del règim iranià era una ocasió per forçar-lo a negociar a la baixa un nou acord nuclear. Rubio defensava aquesta idea, en vista de la fallida de l’Eix de la Resistència que ha seguit la guerra de Gaza. El desastre de Hezbol·là, la decapitació de Hamàs i la caiguda de Bashar al-Assad, i la seva substitució per un règim intransigent amb les dones, però complaent amb Occident, justificaven aquesta nova estratègia que explicava amb el suport de l’Aràbia Saudita. Però tornem al tot i la part. Deixant anar la fúria del Lleó Naixent, Netanyahu torna a prendre la iniciativa. I a modificar la correlació de forces a Pròxim Orient a favor d’Israel, en detriment de l’Iran, però també dels àrabs i Turquia.