Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La denúncia del xivato

El Govern ha aprovat un avantprojecte de llei per protegir els denunciants, que inclou multes milionàries per als acusats que es vengen de qui els ha posat en evidència. És un pas més per canviar la imatge del denunciant com a xivato

2
Es llegeix en minuts

Vet aquí un record de quan tenia deu o dotze anys i anava als 'hermanos' de la Salle. A vegades el professor —l’'hermano'— s’absentava de classe una estona, per la raó que fos. Llavors ens posava uns exercicis per tenir-nos ocupats i cridava algun alumne dels més aplicats perquè s’assegués a la seva taula i 'vigilés' la classe. Tothom havia de fer els deures en silenci i, si algú parlava o copiava, el vigilant apuntava el seu nom a la pissarra. Era un xivato, vaja. Els primers minuts tots callàvem, però aviat sorgien comentaris, rialles, batusses, i al final els tres o quatre noms de sempre acabaven a la pissarra. Quan tornava l’'hermano', castigava els assenyalats fent-los copiar una frase 500 vegades: “En boca cerrada no entran copias”. Es pot pensar que l’escollit com a vigilant tenia privilegis, però era un premi enverinat, perquè l’'hermano' deixava molt clar que si, al tornar, no hi havia cap nom a la pissarra, seria ell qui rebria un càstig, per no fer bé la seva feina.

Notícies relacionades

Érem només una classe de nens d’EGB amb l’energia que ens sortia per les orelles, però la presumpció d’innocència saltava pels aires. Les mesuresde l’'hermano' també fomentaven la delació arbitrària per evitar el càstig personal i, de retop, fomentaven l’estigma del xivato. El xivato va contra el grup, la seva actitud altera els acords tàcits que ens uneixen, i fins i tot quan denuncia un fet condemnable el col•lectiu en dubta. Només el periodisme d’investigació ha aconseguit revertir, en part, aquesta desconfiança davant dels que fan visibles les injustícies, però és evident que la corrupció política, econòmica i social creix també a l’ombra del greuge del xivato. Val més callar i mirar cap a una altra banda, que encara em tocarà el rebre.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les històries de mafiosos americans han accentuat la mala premsa del xivato, l’acuseta, el xerraire. N’hi diuen “la rata”. Des del cantó de la llei, el contrapunt també té un nom definit: el 'whistleblower', el que fa sonar el xiulet, l’individu que avisa de les pràctiques corruptes que corquen la societat. A vegades, quan les revelacions afecten secrets d’Estat, el xiulador es converteix absurdament en xivato i és perseguit per la llei, com és el cas d’Edward Snowden, que des del 2013 viu exiliat a Rússia. Aquesta figura del xiulador que garanteix la transparència en la societat és incipient a Europa. A Espanya se’n diu 'denunciant' o, seguint una proposta francesa, 'alertador'. El 2019, el Parlament Europeu va aprovar una directiva per protegir l’anonimat dels qui denuncien la corrupció a empreses i administracions públiques, i de moment ja és efectiva a Portugal, França o Dinamarca. Tres anys més tard, fa unes setmanes, el Govern espanyol tot just va aprovar un avantprojecte de llei per protegir els denunciants, incloent-hi multes milionàries per als acusats que, un cop descoberts, es vengen de qui els ha posat en evidència fent-los la vida impossible. És un pas més per canviar la imatge del denunciant com a xivato.

Temes:

Govern