Cultura
El refugi de les biblioteques
Exterior de la nueva biblioteca J.V. Foix en Sarrià /
Anys enrere, quan passava uns dies en una ciutat per primer cop, m’agradava visitar dos llocs destacats: un mercat i un cementiri. Tant l’un com l’altre són el reflex quotidià del caràcter dels seus habitants: la cridòria i el silenci, la vida i la mort. Amb el temps, però, hi he anat afegint les biblioteques. El silenci viu, podríem dir-ne: persones que callen o xiuxiuegen i coneixen el plaer d’estar soles en companyia. Aquesta setmana, durant una visita a Oviedo, passejava per un dels seus parcs preciosos –el Campo, en diuen– i entre els arbres hi vaig trobar un espai ple de llum, envoltat de verd: la biblioteca La Granja. Hi vaig entrar i em van explicar que aquest edifici amb aires de xalet va ser primer de tot, a finals del XIX, un quiosc musical; després havia funcionat com a cabaret i més endavant com a guarderia, fins que el 1988 es va reconvertir en biblioteca.
Interior de la nueva biblioteca J.V. Foix en Sarrià /
El món està ple d’exemples com aquest, llocs que van tenir diverses vides i al final es van guanyar una mena de jubilació daurada com a centres de cultura. A l’altre extrem hi ha les noves biblioteques, nascudes per ser molt més que contenidors de llibres: llocs de calma, on el temps va més a poc a poc i l’estudi conviu amb l’oci, i sense cap mena de xovinisme s’ha de celebrar que Catalunya tingui una xarxa de biblioteques espectacular. Els exemples recents més esmentats són la Gabriel García Márquez, al districte de Sant Martí, la J. V. Foix de Sarrià o la biblioteca Pilarín Bayés a Vic, però els últims temps he passat unes quantes hores a la Sofia Barat, la Caterina Albert o la Bonnemaison, de Barcelona, i també a Cardona, Sant Joan de les Abadesses, Igualada o Manlleu, i sempre hi he trobat la mateixa bona disposició, aquella sensació acollidora que dona estar envoltat de llibres (i persones que llegeixen).
Ara que comença a fer calor de veritat, la biblioteca com a refugi climàtic és un al·licient (o una excusa) més per entrar-hi a passar una estona. A Barcelona n’hi haurà cinc que obriran fins i tot al mes d’agost –a Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu– i, pronostico, a més a més sense gaires turistes a la vista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
