El contraatac de Nova York

Notícies relacionades

¡Calmi’s, senyor González!

Junts i els bastons a les rodes

Mamdani proposa uns serveis socials realistes en immigració i habitatge i defensa una alternativa que trenca amb les classes dominants i les donacions dels multimilionaris. Després d’anys de política de mà dura, republicana, amb Michael Bloomberg i després amb Rudolph Guliani, el Partit Demòcrata va recuperar l’alcaldia el 2014. Però Mamdani no es veu com una continuació a les decisions més aviat erràtiques de De Blasio, o a les sospites de corrupció d’Adams, sinó que representa una renovació profunda, més jove —té 33 anys— i connectada amb els moviments socials.

Ho dic perquè el pes simbòlic que té l’alcaldia de Nova York en el context nord-americà no es pot subestimar. Van passant els mesos i els demòcrates continuen estabornits i en fora de joc, sense saber quina alternativa haurien de proposar a l’extremisme ultraconservador que creu que definir-te com a «socialista» és un insult i una amenaça. La tria de Mamdani, doncs, es pot veure com un primer pas per articular una renovació necessària, amb caràcters forts i activistes com el d’Alexandra Ocasio-Cortez, Rashida Tlaib (la primera dona palestinoamericana al Congrés) i Cori Bush, que sovint són titllades d’«ala insurgent» del partit. L’alcaldia de NY tan sols seria un primer pas, tímid però qui sap si decisiu, cap a una esquerra que diu amb orgull que és «socialista».