¿Pot seguir Sánchez?

El gran cop ja es va produir quan l’informe i les gravacions de l’UCO van mostrar que Cerdán, Ábalos i Koldo eren un trio que conspirava per enriquir-se amb comissions. I per les converses entre els tres personatges, que mostren un aspecte antagònic amb l’ètica i el feminisme, tan enaltits per Pedro Sánchez. Però l’acusació formal a Cerdán d’organització criminal, suborn i tràfic d’influències i la seva entrada a Soto del Real deixen el president en una situació encara més menyspreada i esperpèntica. Dos successius secretaris d’organització imputats i el seu home de confiança per a tot a Soto del Real.

Fins a cert punt, és tan escandalós com el cas Bárcenas i la trama Gürtel que van fer caure Rajoy en una moció de censura socialista, en la qual Ábalos va tenir un destacat paper. Va ser per netejar Espanya i acabar amb la corrupció.

Tot i que la trama fos només una cosa del trio i no hi hagi ni finançament il·legal ni més complicacions, el president ha perdut molta autoritat política i moral. En la crisi de Govern del juliol del 2021 Sánchez va cessar a Ábalos, gairebé segur per sospites, i el va mantenir com a diputat en les eleccions del 2023. ¡Uf!, però d’acord. El que és incomprensible és que quan esclata el cas Koldo i Sánchez exigeix "excomunicar" Ábalos, no només continuï confiant en Santos Cerdán, sinó que en el congrés de Sevilla, fa sis mesos, li entregui tot el poder en el PSOE, ja que ni ell ni María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, s’ocupen de Ferraz. ¿No sabia que Cerdán va ser el segon d’Ábalos en el partit i, a més, qui li va col·locar Koldo García com a assessor totpoderós en el ministeri amb més pressupost de l’Estat?

Hi ha una clara responsabilitat in vigilando i Sánchez no ha actuat amb la mínima cautela, a l’encarregar-li també la delicada negociació amb Puigdemont. ¿Confiava en Cerdán perquè li deia que sí a tot?

Notícies relacionades

La política del foc

D’on ve el top manta

¿Pot seguir Sánchez? La moció de censura –el mecanisme constitucional per cessar un president– ha sigut descartada pel mateix líder de l’oposició, perquè no pot negociar la majoria requerida. Però si Sánchez no dimiteix per voluntat pròpia, que seria el lògic en una democràcia no tan polaritzada, ha de presentar una qüestió de confiança. I sembla rebutjar-la perquè és probable que no la superés.

El comitè federal de dissabte, on ha de nomenar un nou secretari d’organització, i la seva compareixença al Congrés el dimecres 9, poden ser decisius. Avui s’agafa a la taula de salvació: la por de tots els seus socis a un Govern PP-Vox. Però el anar tirant ja no val. El mínim exigible és la qüestió de confiança..