Per un futur compartit
Barcelona, la ciutat dels somnis
Barcelona pot ser tan gran com només pot ser Barcelona... O pot escoltar cants de sirena, baixar les parpelles, deixar que s'esvaeixi el somni de tants que la van somiar, que la somien, i permetre que a les seves vores s'aixequin estacades
Barcelona pot ser tan gran, tan infinita com els somnis. Amb ponts que superen el Besòs i el Llobregat, però que també són capaços d’unir pensaments, que són les vores de les ideologies. Ponts pavimentats amb llosetes de Gaudí, perquè recordem que tots mirem a un mateix mar, però sense dracs amenaçadors ni sentinelles que vigilin els passos i demanin salconduits de puresa. Ponts que uneixin accents, terres, pells i passats, que tots conflueixin i que tots flueixin cap a un futur compartit.
Barcelona pot ser tan gran que no tingui fronteres. Que sigui pol, imant i projecció de vida, d’idees. Tan oberta que les veus dels predicadors de les veritats absolutes siguin arrossegades pels vents... fins a quedar enterrades al mar. Tan lliure que no pertanyi a ningú, tampoc als usurers que la fereixen a la recerca de filons d’or. Tan prodigiosa que aculli a tots, els qui arriben perduts entre les restes d’un naufragi, els que (sobre)viuen amb l’amenaça del desemparament.
Notícies relacionadesBarcelona pot ser tan gran que hi hagi totes les lletres, totes les notes i tots els moviments. Un immens escenari on ens contem històries, tan velles com la humanitat, tan noves com la imaginació d’un nen. Històries que apaivaguin el soroll de les consignes i ens recordin quin és el veritable i etern pressentiment de la vida.
Barcelona pot ser tan gran com només pot ser Barcelona... O pot escoltar cants de sirena, baixar les parpelles, deixar que s’esvaeixi el somni de tants que la van somiar, que la somien, i permetre que a les seves vores s’aixequin estacades. Tanques de filferro espinós que atrapen el pensament i el deixen allà, atrapat, encallat com una balena extraviada. Sense reflexions, sense matisos, sense contrastos, les ideologies es tornen manaires i capritxoses i infecten l’aire de l’àcid de la intolerància. Llavors, torna tot el dolent. Els dracs desperten i cobreixen els carrers de foc i cendra. ¿Qui vol viure en una petita ciutat de somnis enverinats?
