El jutge al pantà

¿I a què ve tanta xerrameca, quan pretenc abordar el cas contra Álvaro García Ortiz? Suposo que busco la manera d’internar-me en territori hostil sense quedar atrapada al llot. La possibilitat que tot un fiscal general de l’Estat s’assegui al banc dels acusats és tremenda. Estem parlant de la màxima autoritat del Ministeri Fiscal, el càrrec que vetlla per la legalitat, l’interès públic i els drets dels ciutadans. A favor de la democràcia, se n’hauria de defensar la dimissió.

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

Però d’altra banda, hi ha aquesta interlocutòria del jutge Ángel Hurtado plena d’irregularitats, que no aporta cap prova i que menysprea tot el que no li convé. La intenció és evident: fer caure el fiscal general, implicar la Moncloa i fer trontollar el Govern. El més fort és que pretengui portar a terme un objectiu tan ambiciós sense una mínima solidesa. ¿Tan segur, tan protegit se sent el jutge Hurtado? Els seus vincles amb el PP són evidents, sempre ha afavorit el partit als tribunals i va ascendir al Suprem gràcies als vocals elegits pel PP.

¿Com es defensa millor la democràcia? ¿Dimissió o resistència del fiscal general? Feijóo exigeix a Pedro Sánchez que cessi el fiscal (una cosa que s’escapa de les seves competències) i acusa el president de ser "un veritable perill per a la democràcia". Es tracta d’alimentar el relat que presenta Sánchez com un autòcrata. Veure un fiscal general al banc dels acusats és fort, però cedir davant una causa dictada per la voluntat política sembla pitjor. La democràcia s’ha convertit en terreny pantanós. Avançar és difícil, més encara mantenir-se impol·lut. Però n’hi ha prou amb observar el panorama internacional per entendre que toca calçar-se amb botes impermeables i no cedir ni un centímetre.