Barcelona no ha de ser Atlanta

Per l’aeroport de Barcelona, l’àmplia majoria –al voltant del 90%– dels 55 milions de passatgers que hi van passar ho van ser punt a punt, és a dir, no van utilitzar el Josep Tarradellas com a connexió. Barcelona és una destinació per si mateixa de vols procedents, especialment, de la resta d’Europa. A l’aeroport Madrid-Adolfo Suárez, per fer una comparació, el 30% dels passatgers (66 milions l’any passat) l’utilitzen de hub, i les rutes transoceàniques a Llatinoamèrica són les més utilitzades. Unes xifres semblants tenen els altres grans aeroports europeus que són fonts de connexions: Heathrow (Londres), Istanbul, Charles de Gaulle (París) i Schiphol (Amsterdam).

¿Què vol ser l’aeròdrom barceloní de gran? L’objectiu de la miniampliació del Prat és arribar, una vegada culminada el 2033, als 70 milions de passatgers, un 27% més. Com ja s’ha escrit, l’objectiu final és que hi puguin aterrar molts més avions de llarg radi, o sigui de llarga distància, i que ajudi a convertir Barcelona en un altre hub més del continent. El trànsit afegit no seria tant per anar a fer una volta pel parc Güell o per Montserrat com per saltar d’avió en avió. I si, entre temps, generen més negoci en el centre comercial d’Aena a l’aeroport, una font de negocis essencial de l’empresa gestora, molt millor per al compte de resultats.

Notícies relacionades

Molta cura amb les paraules

El refugi de les biblioteques

¿I no quedarà curta la miniampliació de l’aeroport quan estigui acabada? Si el creixement del trànsit aeri gràcies al turisme i als viatges de negocis continua al ritme actual, tret d’hecatombe geopolítica, el més natural és que el 2033 surti un altre moviment civil –en això som líders– que demani l’enèsima ampliació o, com a alguns ens semblava més lògic, ampliar seriosament els aeroports de Girona o Reus. ¿Quan es farà un esforç per reduir el temp d’execució de les obres civils a Espanya? És igual que es tracti d’un parc infantil, una autovia o un aeroport. Va tot a una lentitud exacerbada. A la Xina, a la seva manera i amb els seus drets, construeixen en un any un megaeroport. No hi ha excuses ni ocells per contemplar.

Els inoblidables Jocs Olímpics de Barcelona els va succeir la nefasta organització dels Jocs d’Atlanta (vaig visitar aquesta ciutat en aquella època) de 1996. Ser líder mundial en trànsit aeri de passatgers únicament serveix per sortir a les llistes dels rànquings. L’aeroport Josep Tarradellas pot créixer en qualitat o en quantitat: no hi ha cap mena de dubte sobre quina ha de ser la prioritat.