El fantasma de Gaza

Hauran de ser els fantasmes. Hauran de ser ells els que rondin aquest govern assassí i els que el recolzen. Siguin els que siguin. Siguin als carrers de Jerusalem, de Berlín o de Barcelona. Ocupin els despatxos de la Casa Blanca o de la UE. El setge assassí de Netanyahu a la població de Gaza arriba a tenir caràcter apocalíptic. Al nombre insuportable de víctimes; a la destrucció sense compassió d’edificis residencials, escoles i hospitals, s’hi suma la utilització psicòpata de la fam.
Després de dos mesos de bloqueig de l’ajuda, davant la pressió internacional, el Govern israelià va anunciar l’obertura. Però a la seva manera, és clar: convertint-la en una nova forma de tortura i aniquilació. Per a això, van rebutjar el sistema anterior coordinat per l’ONU. Ara són contractistes privats nord-americans els que supervisen l’entrega de menjar. Els 400 punts de distribució de l’ONU han quedat reduïts a quatre. Però la perversió no s’atura en la insuportable escassetat. En diverses ocasions s’ha convocat la població a un d’aquests punts, quan milers de persones famolenques, exhaustes i desesperades han arribat, simplement se’ls ha comunicat que aquell dia no es distribuiria ajuda. En altres ocasions, la multitud ha sigut atacada per tancs, drons i helicòpters, cosa que ha provocat desenes de morts. Segons l’ONU, Gaza és avui el lloc més famolenc de la Terra. I els bombardejos no cessen.
L’estratègia del Govern israelià resulta tan obscena, tan malvada, que costa trobar les paraules per descriure-la. El comptador de la mort no deixa d’augmentar i, amb aquest, no només està amenaçada la vida de dos milions de gazians. Una ombra de maldat –sí, maldat– es discerneix més enllà de les seves fronteres. Els nostres carrers no bullen de protestes, no ens estem rebel·lant contra aquest genocidi en directe. Amb la nostra apatia ens estem desarmant davant els autoritaris, aquests que es burlen dels valors de l’humanisme. Gaza agonitza, i el fantasma de la ignomínia també ronda les nostres democràcies.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.