Pressió política
Ja és aquí l'ansietat
Ja es veu que el conflicte entorn del procés té mal final i que un dia o un altre l'olla a pressió explotarà. Són les lleis de la física
zentauroepp46933908 proces190212110009 /
¿La senten, la noten? Ja és aquí de nou. És aquesta ansietat que ens va acompanyar durant més d’un any, aquell desassossec que ens tenallava i dirigia les converses sempre cap al mateix tema, el nerviosisme que dictava tot el que fèiem i ens tornava irascibles amb la parella, amb els fills, amb la peixatera. Ja és aquí l’angoixa que ens fa mirar cada cinc minuts el mòbil, que ens inunda el WhatsApp de missatges i que ara, a més, ens deixen veure en directeen directe. De mica en mica havíem aconseguit rebaixar-la, aquesta ansietat, amb fàrmacs o sense, agafant fins i tot una mica distància, però ara ha tornat la pressió política per instal·lar-nos de nou en l’òrbita kafkiana, la mala llet còsmica, la impotència. Fins i tot sentirem de nou els ben intencionats que diuen "quin desastre, que malament tot", i tot seguit suquen la magdalena al cafè amb llet.
Oh, sí, els polítics –aquests incompetents, ionquis de l’empatia, campions de la mediocritat– saben molt bé com fer-ho. Uns dies abans del judici més important des de la fi del franquisme (perquè la mort de Franco no en va provocar cap, de judici per rebel·lió i sedició), no se’ls acut res més que jugar amb les paraules –relator, mediador, fellonia, alta traïció–, i buidar-les de sentit i, de passada, muntar manifestacions per afegir més pressió a l’olla. D'això en dic desescalar la tensió, sí senyor, i si de passada ens oblidem del que hauria de ser la notícia política del moment (que, segons la Guàrdia Civil, Mariano Rajoy va guanyar les eleccions del 2011 amb factures falses), doncs matem dos ocells metafòrics d’un tret, ¿veritat?
Tota la pressió per als ciutadans, vinga, diuen els polítics en actiu, siguin del color que siguin. Seran una ansietat i una angoixa i un desassossec que viurem tots, però que estaran mal repartits. Perquè uns seran a fora, mirant cap a l’interior, expectants, i els altres seran dins de l’olla a pressió. Uns provocaran i menjaran crispetes, i uns altres aguantaran estoicament, pacíficament. Ja es veu que això té mal final i que un dia o un altre l’olla a pressió explotarà. Són les lleis de la física.
