EL DILEMA CATALÀ

Espanya contraresta a l'estranger el relat independentista sobre el judici del procés

Un dels documents acusa els sobiranistes de propagar desinformació i notícies falses

AME9823. MONTEVIDEO (URUGUAY), 07/02/2019.- El ministro de Asuntos Exteriores de España, Josep Borrell, habla con la prensa después de participar en la primera reunión del Grupo Internacional de Contacto sobre Venezuela, este jueves, en Montevideo (Uruguay). Borrell dijo que apoya a la declaración del Grupo Internacional de Contacto sobre Venezuela, compuesto por Gobiernos latinoamericanos y europeos, que pide celebrar elecciones presidenciales en el país suramericano. EFE/Ana Paula Chain

AME9823. MONTEVIDEO (URUGUAY), 07/02/2019.- El ministro de Asuntos Exteriores de España, Josep Borrell, habla con la prensa después de participar en la primera reunión del Grupo Internacional de Contacto sobre Venezuela, este jueves, en Montevideo (Uruguay). Borrell dijo que apoya a la declaración del Grupo Internacional de Contacto sobre Venezuela, compuesto por Gobiernos latinoamericanos y europeos, que pide celebrar elecciones presidenciales en el país suramericano. EFE/Ana Paula Chain / Ana Paula Chain (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

La diplomàcia espanyola ha intensificat la seva campanya de relacions públiques a l’estranger per contrarestar la narrativa independentista sobre el judici contra els seus líders en el Tribunal Suprem.Després de cedir durant molt temps la iniciativa als representants del Govern, que s’ha abocat amb més afany que èxit en la internacionalització de la seva causa, les ambaixades espanyoles han redoblat els seus esforços en els últims dies per protegir la imatge d’Espanya davant de l’atenció que el judici ha despertat fora de la Península.

El ministeri d’Exteriors ha distribuït entre els seus diplomàtics quatre documents explicatius que aborden des del funcionament del Suprem, als esdeveniments que van precedir al procés o les “12 falsedats sobre Espanya” propagades per l’independentisme. 

La intenció és que serveixin per comunicarl’actitud espanyola davant dels principals mitjanslíders d’opinió legisladors dels països on s’està seguint la causa judicial. Països com els Estats Units, on la primera sessió ha aparegut discretament en les webs de diversos mitjans. “Estem fent un exercici d’explicació i transparència amb els mitjans nord-americans que, d’altra banda, s’emmarca a l’exercici normal que fem per explicar la realitat espanyola”, ha explicat l’ambaixador a Washington, Santiago Cabanas. La vigília que arrenqués el judici a Madrid, el diplomàtic es va reunir amb diversos periodistes nord-americans i el mateix dimarts va anar al Congrés per explicar a diversos legisladors el moment pel qual passa el conflicte polític. Unes gestions que també s’han fet davant laboratoris d’idees amb influència sobre la política exterior. 

“No vaig al Congrés a explicar el judici, però sí a explicar el tema català”,ha dit Cabanas a la premsa espanyola. Entre els congressistes que ha visitat últimament, hi ha quatre dels cinc que van rebre el president Quim Torra el mes passat al Capitoli. L’ambaixador nega en qualsevol cas que la diplomàcia espanyola es dediqui a sabotejar els esforços independentistes per establir contactes a l’estranger, com sostenen els representants del Govern per justificar el secretisme amb què condueixen les seves activitats. “Nosaltres no tenim capacitat de boicot. Actuem en positiu, no anem a cap congressista a dir-li ‘no rebi vostè’, explicarem les coses”. 

Els quatre documents entregats als mitjans nord-americans són els mateixos que s’han distribuït en altres places diplomàtiques i han sigut preparats a Madrid. El més interpretatiu de tots és el que respon a “les falsedats sobre Espanya” de l’independentisme. “La batalla delssecessionistes  per defensar les seves idees constitueix un clar exemple d’un dels grans reptes que enfronten les democràcies europees: la desinformació i les ‘fake news’”,diu com a introducció. Una vegada dins defensa la separació de poders i la independència judicial a Espanya, posant com a exemple les condemnes contra Rodrigo Rato i el gendre del Rei, Iñaki Urdangarín.

També es nega que els encausats siguin “presos polítics” i afirma que “cap organització de drets humans”els ha definit com a tal o que els delictes imputats estan tipificats en el Codi Penal. Respecte a la repressió policial durant el referèndum il·legal de l’1 d’octubre, es diu que “els més de 1.000 ferits”va ser una dada propagada per la Generalitat, “quan només tres persones van ser ateses als hospitals com a resultat directe de la intervenció policial”.

Notícies relacionades

Quant a les acusacions per rebel·lió, afirma que a Espanya no només és un delicte aplicable als militars i ho compara amb el delicte d’alta traïció a Alemanya, un símil potser poc afortunat, ja que la justícia alemanya es va negar precisament a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió al considerar que els seus fets “no van arribar a la magnitud de la violència necessària”.Els altres tres documents es dediquen a explicar les fites del procés penal contra els acusats i els esdeveniments que van precedir la causa, així com les fases del judici, el funcionament del Suprem o el que diu el Codi Penal sobre els delictes imputats. 

L’ambaixador Cabanas considera que si bé és necessari explicar l’actitud espanyola davant de l’atenció que enjudiciament ha generat, no hi ha risc que els recolzaments institucionals a Espanya es ressentin als EUA. “El relat independentista ha tingut cert impacte en alguns laboratoris d’idees i universitats, però des que soc aquí no he vist cap impacte enl’Administració  o el Congrés”. Cabanas, nomenat pel president Pedro Sánchez per substituir Pedro Morenés, va presentar les seves credencials el setembre de l’any passat.