Polítics de proximitat

Cecil Court és un carreró molt bonic i ple de llibreries de segona mà, a Londres. Avui dia continua sent propietat de la família Cecil, que el va rebre de la reina britànica a finals del segle XVII. Com que dona a Charing Cross Road, que era un centre comercial amb moltes llibreries i teatres, durant dècades les llibreries de Cecil Court es van beneficiar de l’afluència de gent. Fa uns anys, però, el panorama a Charing Cross va canviar. Moltes botigues de discos i llibreries tancaven, i s’obrien més i més restaurants de menjar ràpid. Aleshores la família Cecil va pensar que era hora de guanyar més diners i apujar els lloguers.

Una tarda un llibreter de Cecil Court em va explicar la situació i em va demanar ajuda: només havia d’escriure un correu electrònic a un diputat del Parlament britànic i defensar-los com a lector i client. Tant hi feia, si jo no era ciutadà britànic. Quan vaig arribar a casa ho vaig fer, com milers de persones més, i un mes després vaig rebre una resposta del diputat donant-me les gràcies i dient que provaria de fer-hi alguna cosa. Avui una bona part de les llibreries de Cecil Court continua oberta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Una amiga dels Estats Units em va explicar una situació semblant. El telèfon i el correu dels polítics que ells elegeixen directament, per cada comtat, són públics, i és normal que quan Donald Trump intenta desfer alguna llei –com el programa de salut pública d’Obama–, els electors omplin el WhatsApp del seu representant directe de missatges per pressionar-lo i demanar-li que s’hi oposi. Es juga la seva confiança.

Explico tot això perquè em sembla que el nostre sistema polític és més opac. Cridem i ens discutim apassionadament, però elegim els nostres polítics perquè facin la seva feina i ens deixin tranquils. La nostra elecció, a més, ens hi vincula personalment i ens adorm l’esperit crític. Aviat tindrem eleccions municipals i els polítics es passejaran, receptius i simpàtics, pels nostres carrers i mercats. Faran arrossets, calçotades. No n’hi ha prou. Els hem de demanar que no vinguin una vegada i ja està: que tornin, i que ens donin el seu número de mòbil, vinga.