Anomalia laietana
Fiesta ciudadana este domingo para estrenar la nueva Via Laietana / EL PERIÓDICO
A vegades la imaginació va més de pressa que la realitat. Sentint la reclamació que hi hagi arbres a la Via Laietana, vaig imaginar-me que un dia baixava a l’estació del metro de Jaume I i del sostre de l’andana en penjaven unes bosses gegants, fosques i humides, que s’aguantaven amb uns complicats sistemes de contrapès. Eren els receptacles que recollien les arrels dels nous arbres que feien ombra a la Via Laietana. Després, esclar, la realitat em va fer adonar que, si no hi ha arbres, deu ser perquè no tenen lloc per arrelar: al subsol hi ha les vies del metro i ves a saber què més. Potser ara, amb la nova reforma, s’hauria pogut trobar algun sistema per ombrejar els amples trams de vorera i posar-hi una mica de verd, amb grans testos per exemple, però al capdavall tampoc no és una novetat.
Des de la seva creació, fa més d’un segle, la Via Laietana ha estat un banc d’experiments urbans, fins i tot amb un punt de bogeria meravellosa. Ja sigui pel trasllat pedra per pedra de palaus i edificis corporatius, o per les restes arqueològiques que guarda, o per l’estació fantasma del metro a Correus, o per la presència fantasmagòrica de la comissaria franquista que no se’n vol anar. Gràcies als edificis alts, inspirats en l’escola de Chicago, Manuel Vázquez Montalbán hi veia una mena d’avinguda de Nova York. Potser l’hem d’entendre com una anomalia, doncs, un homenatge a la megalòpolis que Barcelona no és ni podrà ser mai. En canvi sí que és molt barceloní això de queixar-se, ja siguin els botiguers, els conductors de cotxe o dels ciutadans que volen simplement fer-se seva la ciutat. M’hi afegeixo: en els 900 metres de llarg que té la via hi compto 16 hotels, i aquest pot ser el problema principal que hereta la reforma.
La memòria és curta i les obres eternes ens han fet oblidar l’infern d’estretors que era abans la Via Laietana. Mirant cap al futur, ara caldrà veure si l’Ajuntament deixarà que la nova via es vagi degradant, colonitzada pels negocis sense ànima, i s’incorpori a la deixadesa quotidiana de la ciutat, tal com ja ha passat amb alguns trams per a vianants del Consell de Cent i del carrer Girona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
