L’estiu de Lamine

No sabem si la festa de Lamine Yamal és el símptoma d’un problema greu, però del que no tinc cap dubte, almenys pels detalls que hem vist, és que va haver de ser decadent, una festa amb tocs de vulgaritat i exhibició de nou-ric, com tantes altres al món del diner fàcil. Però suposo que esperaré a veure’l jugar uns quants partits oficials per comprovar si la fama i els diners li han infectat el cervell; si continua sent el jugador genial que hem vist aquest any o si ja el podem donar per perdut. Si tot plegat és una pantomima d’adolescent a qui li ha tocat la loteria o si l’exposició mediàtica excessiva en els mitjans –i les crítiques, les denúncies– no han servit també per obviar que Florentino Pérez ja s’ha gastat 180 milions d’euros amb quatre jugadors per contrarestar el domini d’un Barça jove i de futur, amb Lamine Yamal com a emblema.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, un caràcter de 10

L’univers s’alinea

En realitat, no fa falta triar només una opció de les que he apuntat, i és possible que totes formin part de la veritat. Sigui com sigui, les imatges que han transcendit de la festa, amb aquella imatgeria del gangsta-rap, em van fer pensar en aquells nois de casa bona, educats, que aprofiten el Carnaval per disfressar-se de punkies o heavis: la ficció que els permet traspassar la ratlla durant unes hores. Només que aquí hi havia molts diners per viure la fantasia. De fet, si tenim en compte la maduresa que ha mostrat fins ara en les seves declaracions, m’agradaria creure que Lamine Yamal sap què es fa i ha concentrat en l’estiu dels seus 18 anys totes les fantasies que han danyat grans futbolistes: l’hem vist amb una influencer de 30 anys, fent la ruta dels rapers a Nova York, a Rio de Janeiro amb Neymar (un altre que déu-n’hi-do) i, ara, en una festa que imitava els excessos del Gran Gatsby. ¿Quin tòpic més de la vida canalla li queda per provar?

El mur de protecció serà Hansi Flick, que a inicis de l’estiu ja el va avisar: "No tot és disfrutar; també s’ha de treballar", li va dir. En aquesta línia, a l’efecte de la salut mental, potser encara no és hora que porti el 10 a l’esquena, o que ja aixequi la Pilota d’Or. Si s’ho mereix, tot arribarà.