Dues mirades
La dieta de la pinya
Durant aquests últims dies, la tradició ens ha ancorat a una taula i, com el gall dindi, hem patit un excés de farciment. Tiberis, sobretaules interminables, compres, xerrades, alegria, estrès, mandra, nostàlgia... També frustració. Excedents de sentiments i de despeses embotits en un interior cada vegada més aliè a la col·lectivitat.
Julian Assange també va voler unir-se a aquesta festa de l'abundància i, la vigília de la nit de Nadal, va enviar la seva particular felicitació mundial: l'anunci de la pròxima publicació de 3.700 documents sobre Israel. Naturalment, cables secrets marca Wikileaks. I, al moment, va brotar un sospir d'angoixa. ¿Quanta informació serem capaços d'assimilar sense saturar-nos? I, en qualsevol cas, ¿serveix per a res?
A La Brúixola, el bloc d'internacional d'aquest diari, Beatriz Mesa es pregunta qui se'n recorda del Sàhara. Realment, ¿de què ens en recordem? Planem sobre les notícies i la nostra capacitat d'impacte cada vegada és més lleu, més transitò-
Notícies relacionadesria. En aquest magma d'opulència informativa, les consciències s'adormen com els cossos després dels àpats. Ingents excessos que ens converteixen en obedients xaiets permanentment endormiscats.
Durant aquests dies, les revistes van plenes de consells pràctics per desintoxicar estómacs. Necessitem amb urgència una dieta de la pinya per aclarir cervells.
