Trencar la llengua

Notícies relacionades

Sixena: evitar una destrossa

Leire i el potatge madrileny

Ara, el PP ha mogut els seus fils per frenar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea. Per ara, la votació ha sigut posposada. Poden entendre’s els dubtes d’altres països sobre la mesura, però resulta sorprenent i injustificable l’intent de sabotatge dels de Feijóo. És possible que hagi actuat per pur tacticisme: fer la traveta als socialistes, incidir en la idea que són presoners dels independentistes i deixar en evidència la seva influència a Europa. La gravetat de la seva estratègia no és tant la incidència real que pot o no haver tingut en la votació, sinó la falta d’escrúpols que ha exhibit a l’utilitzar les llengües per a finalitats espúries. El que queda és, de nou, la pedagogia del menyspreu.

¿Qui defensa el PP? ¿Quina idea de pàtria promouen? Per les seves accions passades i actuals és evident: l’Espanya del conflicte. L’exaltació d’una visió centralista i la humiliació de la diferència. Una Espanya mutilada que no és mirall de la realitat, sinó reflex d’un ànim castrador i mesquí. Les llengües són riquesa i convivència, història i cultura. Tracen un mapa emocional que forma part de la identitat personal. Menysprear-les entronca amb un passat d’infaust record. Una herència política de la qual, per voluntat pròpia, el PP no sembla interessat a repudiar.