El miracle de l’error
De vegades, els avenços brollen dels fracassos. Que ho diguin al químic de 3M que estava entossudit a fabricar un adhesiu ultraresistent i li va sortir un adhesiu d’allò més dèbil. Va ser un company de feina el que li va trobar la utilitat: l’home cantava en el cor d’una església i estava fart de recollir del terra els trossets de paper amb què marcava les cançons del repertori. Així van néixer els post-its, amb l’error d’un, amb la necessitat d’un altre i amb certa benedicció eclesial.
El final feliç d’un error científic causa simpatia, però quan l’error és polític i afecta centenars de milers de persones, no se li veu la gràcia per cap banda. El flamant Reglament d’Estrangeria acaba de néixer amb un estrip incomprensible. Una calamitat que afecta els sol·licitants d’asil. Centenars de milers de migrants utilitzen aquesta via per assentar-se a Espanya. És fàcil, presenten la sol·licitud i, si és admesa a tràmit, transcorreguts sis mesos ja poden treballar legalment. La resolució sol trigar anys, però, fins ara, aquell temps transcorregut permetia als sol·licitants tramitar l’arrelament si l’asil els havia sigut negat. Però el nou Reglament posa el comptador a zero. No importa que una persona faci anys que és al país, que treballi i cotitzi, que tingui família. Res. Expulsat a la irregularitat. ¿De qui parlem? De la persona que neteja casa teva, que cuida els teus avis, que treballa a la fàbrica, en l’hostaleria, al camp, en la construcció... Són molts, són centenars de milers. Si fossin esborrats de cop, col·lapsaríem.
Davant la barrabassada, el Govern ha decidit trepitjar l’accelerador en la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP) que permetrà regularitzar de manera extraordinària mig milió de migrants. La ILP va ser ratificada per les firmes de 612.000 ciutadans i més de 900 organitzacions socials, però dormia en el son dels justos des de fa més d’un any. Llavors, no interessava. Ara, és la salvació. Per humanitat, sí. I, és clar, per l’economia. Els empresaris necessiten la immigració.
Si tira endavant, serà la setena gran regularització a Espanya. La primera en aquests dies de mentides i odi, d’assenyalar els migrants com a bocs expiatoris, de provocar la fractura de la convivència, la debilitat de la classe treballadora i la fortalesa de l’elit. La migració, com sempre ha sigut, fa grans les nacions que l’acullen, però els discursos contra ella desperten els pitjors fantasmes.
Entre els que van recolzar la ILP hi ha la Conferència Episcopal Espanyola, Càritas, la Conferència Espanyola de Religiosos o REDES. Aquesta ferma involucració de l’Església s’ha convertit en un mal de cap per als partits que diuen combregar amb el catolicisme, però escupen xenofòbia.
La nostra supervivència depèn de la migració. No només per l’economia. És una qüestió de valors democràtics. Cedir als discursos de la por i l’odi ens envileix. A la fi, que l’error d’uns, la necessitat de molts i la benedicció eclesial obrin el miracle.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
