Menys humanitat

Es retalla tot. De sobte, la sola de la sabata que t’has comprat tota la vida és més prima. No te n’hauries adonat si no fos perquè després de caminar un parell d’hores et fa mal l’esquena. ¿A què es deu? A la retallada invisible de la sola. Notes coses rares, és clar, perceps una estranyesa que et costa anomenar; quan tornes, per exemple, del mercat amb la compra de sempre, tot i que el carro pesa menys. Pesa menys perquè la fogassa de pa de mig quilo és de 450 grams. Anem sumant grams d’aquest producte i d’aquell altre i al final resulta que t’han escamotejat diversos quilos. No és que la nevera hagi crescut, és que el seu contingut ha disminuït com els seients de turista de l’avió o del tren, on a poc a poc ens han reclòs en una esquerda a la qual continuen denominant seient. Una mosca, no obstant, continua sent una mosca i no un 80% de mosca. Les mosques no necessiten un organisme internacional que reguli les quantitats de mosquitat que conté un sol individu. Són honrades, no ens fan passar bou per bèstia grossa, per això cada dia em costa més matar-les. De vostè i de mi no es podria dir el mateix, perquè la mà invisible del mercat no deixa de disminuir-nos. Tenim més humanitat que ahir, però menys que demà.