L'engany i les ambicions dels déus

Immersa en la causa comuna que els exàmens de juny forgen entre pares i fills, la setmana passada vaig patir un atac dels mites grecs. I, entre la terra i l'Olimp, vaig pensar que els mortals seguim sent víctimes de les ambicions i els capritxos dels nostres déus.

El 1985, milers de persones van morir a Bhopal, però l'avarícia de la indústria química només ha rebut, 25 anys després, una bofetadeta còmplice a la galta. El voraç déu del mercat financer no para de marcar gols amb la mà a la porteria de l'Estat de benestar mentre nosaltres, en absència d'àrbitre, ens limitem a escridassar des de les grades. Les omnipotents farmacèutiques van esternudar i els governs de mig món es van gastar fortunes en fàrmacs contra la grip A que ara només fan que amuntegar pols.

Mentre les divinitats es passegen pel món exhibint la seva invulnerabilitat, els humans anem com bojos tractant de posar pegats als descosits. Però entre nosaltres no reconeixem cap heroi grec. Els nostres polítics són mortals que fan ulleres, embrancats en afers desiguals. Cada dia més petits, més inútils enfront d'una voràgine que potser no saben, però que tampoc no poden controlar.

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

Fa un parell d'anys, els estats van sortir a auxiliar els bancs amb milers de milions a uns interessos de ganga. Ara, el mateix sistema financer rescata a preu de mercat, per no dir d'usura, el deute públic que va contribuir a engreixar. ¿Els polítics ho han fet malament? Segur que sí. Però quan Zeus llança els seus llamps és difícil no córrer d'una banda a l'altre mirant d'esquivar-los.

Sí, som petits. Gairebé insignificants. I a més a més arrosseguem dècades d'apatia social. Però convé despertar. Despertar i recuperar paraules oblidades com ara solidaritat, compromís, activisme. I, encara que ens costi, convertir en herois els nostres líders. Siguin els que siguin. Els actuals, l'oposició o nosaltres mateixos. Si confonem crítica amb descrèdit del sistema democràtic, estem renunciant al nostre únic mecanisme de defensa, oferint-nos com a carn de sacrifici dels déus insaciables. Aquells als quals tant arribem a adorar i que ara ens han expulsat del paradís promès.