EL BCE aspira a l’estabilitat

L’autoritat monetària emet així un missatge d’objectiu complert un cop s’ha aconseguit contenir la inflació en el 2% després del xoc provocat per la crisi energètica que va desencadenar la guerra d’Ucraïna, i alhora no ha arribat a ser necessari tornar a una política de tipus agressivament baixos gràcies a la resistència de les economies de la zona euro, malgrat la pressió que van infligir l’increment de preus i l’encariment del crèdit.

Amb els tipus d’interès fixats ahir, el BCE s’instal·la, i en principi amb voluntat de permanència, dins de la banda (entre el 2,25% i l’1,75%) en què els tècnics del BCE consideren que la seva política monetària és neutral, sense especial perill ni de frenar l’activitat econòmica ni d’alimentar la inflació, amb una raonable remuneració de l’estalvi però sense obrir de nou l’accés al crèdit fàcil. Un horitzó d’estabilitat que en el que va de segle només es va poder mantenir entre el 2001 i el 2006: des de llavors hi ha hagut una pujada de tipus prèvia a l’esclat de la bombolla i la crisi financera global de 2008, una era inusualment prolongada de tipus zero i fins i tot negatius fins al 2022, moment en què va viure un brusc increment un cop que a la crisi de la pandèmia la va succeir el dràstic repunt de la inflació i que ha succeït un aterratge controlat.

El panorama internacional no sembla, amb tot, que auguri un període d’estabilitat, sinó més aviat el contrari. La volatilitat de la política de comerç internacional de Donald Trump, la realineació de les aliances econòmiques i estratègiques arreu del món i el temor que en un escenari de nou desordre mundial qualsevol altre conflicte regional se sumi als d’Ucraïna i el Pròxim Orient, sense aparences pròximes de pacificació, poden convertir-se en qualsevol moment en detonants d’un canvi de cicle econòmic.

L’autoritat monetària europea, en paraules de Lagarde, considera que, després de les últimes rectificacions, es troba en una "bona posició per navegar les condicions d’incertesa que s’acosten", amb marge per reaccionar en cas que sigui necessari.

La incertesa sobre el resultat de les negociacions aranzelàries entre la Unió Europea i Estats Unit, amb una nova deadline fixada per al 9 de juliol, obliga a prendre totes les cauteles. Tot i que amb el manteniment de la previsió de creixement econòmic per a aquest any i la mínima retallada d’una dècima per al pròxim, el BCE sembla apostar que, com ha acabat passant amb pràcticament totes les negociacions que Trump està mantenint amb la resta de grans blocs comercials, la sang no arribi al riu. Si no es tracta d’un pronòstic, sí es tracta almenys d’una aspiració, sotmesa a les vel·leïtats d’un personatge imprevisible.