Un àlbum de records màgics

Abans que una especialitat artística es popularitzi hi ha d’haver algú que la doni a conèixer. Són els pioners, els que més arrisquen per descobrir el públic noves experiències. En el terreny de la màgia, un d’ells és Andreu Selvin, un dels primers mags i, alhora, ventrílocs del nostre país. Un artista amb més de 50 anys de carrera que ha obert camins, ha viscut anècdotes suculentes i ha conegut estrelles de tot tipus. La seva exemplar trajectòria mereix la nostra admiració i màxim respecte, però per als que no la coneguin tenen l’oportunitat de descobrir-la a través del seu llibre, de cinematogràfic títol, ‘De ilusión también se vive’, que avui es presenta.

Una presentació màgica

El lloc on se celebrarà aquesta presentació (19 hores) no és un qualsevol, es tracta de l’Escenari Joan Brossa, teatre que porta el nom d’aquest autor que, per la seva amistat amb Selvin, li va escriure un poema dedicat, titulat Màgica presentació. Es tracta d’un acte gratuït, però els interessats a assistir-hi, per complir totes les mesures de seguretat i distància social, hauran de fer reserva prèvia enviant un e-mail a andreuselvin@gmail.com, i cal afanyar-se perquè queden molt poques entrades. L’acte, com no podia ser de cap altra manera, estarà esquitxat de màgia, amb alguns jocs originals creats especialment per a aquesta ocasió i de la mà del gran mag Hausson, Premi Nacional de Cultura i amic d’infància de l’autor, molt present també en el llibre, i el famós Mag Lari, amic i autor del divertit pròleg del llibre, així com s’anuncien sorpreses màgiques a càrrec de Selvin i altres professionals.

De ilusión también se vive és un llibre autoeditat que, en tan sols dos mesos, ha esgotat la seva primera edició a mig món, cosa que ha provocat que ja estigui preparant un segon volum de records. El llibre està dividit en deu capítols, cadascun amb el nom d’un joc de màgia i referit a les diferents activitats de Selvin. Entre d’altres: Cubiletes (actuacions infantils, festes majors i teatres), Autómata (ventrilòquia), Zig-Zag (congressos de màgia) o Telepatía cómica (màgia a la televisió).

Artista des de la infància

En aquesta autobiografia parla, per exemple, de la seva infància quan, sense antecedents artístics familiars, se li va despertar l’afició quan els Reis Mags amb nou anys li van portar una caixa de la mítica botiga El Rey de la Magia del carrer Princesa. Aquí podem veure el seu primer joc a tan curta edat en una pel·lícula de 8mm gravada pel seu germà Jordi, gran aficionat al món de la imatge i col·laborador important del llibre.

Selvin explica en aquesta obra que en la seva llarga carrera, que segueix en marxa, ha actuat en tota mena d’escenaris imaginables i fins i tot difícils d’imaginar, que anirien del Teatro Real de Madrid a pubs de tercera divisió, del iot de la família reial saudita a un menjador de set per quatre metres amb 20 persones, del palau de la Moncloa al Convent de Clausura de les Germanes Carmelites de Lleó, del Teatre de la Media Torta de Bogotà per a 10.000 espectadors a algun cabaret per a dues persones.

La ràdio, la tele i altres actes

Va ser el primer ventríloc a fer ràdio a nivell nacional i va treballar amb la seva nina Loli al programa Protagonistas, de Luis del Olmo, durant cinc anys. Prèviament, havia fetl ventrilòquia, però només per al territori català, el Senyor Toresky, que a més de ventríloc va ser el fundador de Ràdio Barcelona, la primera emissora del país i l’estudi principal de la qual, continua portant el seu nom. En aquestes dades històriques, també descobrim que la primera imatge que es va retransmetre per televisió, a càrrec del seu inventor, l’enginyer escocès John Logie Baird, va ser la d’un cap de ninot de ventrilòquia en moviment. També ha organitzat i presentat gales de màgia internacionals, ha assessorat i col·laborat amb grans de la màgia del país com el Màgic Andreu, el Mag Lari, el Mago Pop i, el 1982, va crear i presentar, al costat de l’admirat Juan Tamariz, la primera sèrie setmanal de màgia a TVE, Por arte de magia. Així mateix, va intervenir a l’inoblidable Un, dos, tres.

Ha participat en nombrosos actes benèfics i ostenta alguns rècords curiosos de quantitat d’actuacions, com la que va fer un diumenge de maig del 2004, on en una sola tarda/nit, va actuar en cinc comunions a cinc localitats diferents de Catalunya: Matadepera, Sabadell, Barcelona, Sant Cugat i Blanes, això sí, amb xòfer i ajudant que li anava preparant els jocs durant els desplaçaments, si no, era impossible. Els millors moments del llibre són les nombroses anècdotes que explica de manera divertida. Com a gran aficionat al cine, ens n’explica algunes relacionades amb les estrelles del setè art que va conèixer.

Les anècdotes amb els famosos

-L’últim tango amb Maria Schneider. «Al Congrés Internacional de Màgia de París vaig fer de cicerone d’un grup d’espanyols que vaig portar a veure la llavors prohibidíssima L’últim tango a París, amb Marlon Brando i Maria Schneider i em vaig sentir fascinat per l’actriu. Un any després, ja a Barcelona, em vaig assabentar que estava rodant El reporter, d’Antonioni a ¡cent metres de casa! Em vaig dirigir al Palau Güell, on es rodava, i, ¡màgica coincidència!, el meu amic, el mag Li-Chang, hi feia un petit paper, me la va presentar i vaig aconseguir-ne un autògraf».

-L’orellera de la Lollo. «Durant la prova de llums d’un programa televisiu català, el tècnic de so li va dir a Gina Lollobrigida que li posaria una orellera per a la traducció simultània. Va dir que ja se’l posava ella, però no hi havia manera d’encaixar-lo. La senyora des de fa molts anys porta perruca i tenia por que se li mogués, així que va comentar que no se li ajustava bé i va proposar una de les idees més extravagants de les moltes que ens van arribar a suggerir. Va dir que aniria millor si la traductora estigués amagada sota de la taula i l’hi anés dient en italià de viva veu».

-Do, el mag. «Don Johnson era molt simpàtic, però ens van avisar de producció que venia amb el seu guardaespatlles i que, sisplau, ningú li demanés fotos ni el molestés. La realitat va ser que va ser encantador i es va fer fotos amb tothom. Les noies el van trobar molt seductor i es va fotografiar molt ben abraçat amb la nostra ajudanta Montse. També durant l’entrevista i en directe va explicar que era molt aficionat a la màgia i ens va fer un formidable joc de cartes».

-Dràcula a casa. «La impactant presència que tenia ens va impressionar a tots, un dels Dràcula més famosos de la història i actor conegut amb més de 250 pel·lícules a l’historial. Ens va explicar que, als anys 70, anava una nit viatjant amb el cotxe per Anglaterra sota una gran tempesta de pluja, enmig de la qual se li va espatllar l’automòbil. No sabia què fer, però veient a la llunyania una caseta de camp amb una mica de llum, es va dirigir cap allà perquè el deixessin trucar per telèfon. Va arribar a la mansió absolutament xop. La propietària de la casa li va obrir la porta i, lògicament, al veure Dràcula moll allí, va caure desmaiada. Normal. Si m’arriba a passar a mi, no sé si m’hauria desmaiat o si, de l’atac al cor, ja hauria passat directament a la funerària».

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

-Sopant amb Moisès. «Charlton Heston no es trobava massa bé a causa d’una molèstia intestinal que va fer que al sopar mengés molt poc. Una cosa que ens va fer molta gràcia va ser que les croquetes dels entrants les pelava i es menjava sol la part de dins. La seva filla adoptiva Holly va estar divertidíssima durant el sopar, reia molt quan li vaig dir que estava molt nerviós d’estar sopant al costat de Moisès, Ben Hur, El Cid, Juli Cèsar i Miquel Àngel, junts a la mateixa taula. Li vaig comentar que li enviaríem a la casa de Los Angeles el vídeo del programa amb l’entrevista, però que com que estaria doblada al català no l’entendria. Llavors em va respondre, posant-me ullets, que seria millor que la portés jo personalment i així l’hi podria traduir. Aiiii..., però no em vaig atrevir a fer-ho. Així m’anava, a mi, que lligava menys que el xòfer del Papa.»

Acabem amb un dels millors moments de la seva vida, la gran festa sorpresa del 50 aniversari màgic que familiars i companys del món de l’espectacle li van fer al mateix escenari on avui presenta el seu llibre, fet que ben segur que recordarà aquesta tarda. Un mag que viu de la il·lusió i un còmic que diverteix grans i petits per igual. I la il·lusió i la diversió són dos dels elements que, ara i sempre, necessitem més a les nostres vides.