Barcelona, de llibre en llibre

Tothom està d’acord que no hi ha una manera millor de descobrir una ciutat que caminar-hi. Posar-se calçat còmode i ensumar-la de nord a sud, d’est a oest. Però alguns saben que poden arribar a conèixer els seus secrets sense moure’s del sofà. Passa sobretot amb aquelles ciutats que han aconseguit fascinar els artistes, que les pinten, que les canten, que les escriuen, i espolsen alfombres i airegen llençols al fer-ho. Martellejar unes tecles pot ser tan revelador com talonejar l’asfalt. 

Barcelona té la fortuna de ser un d’aquests llocs que acaparen mirades literàries. Una de les més esperades arribarà el 17 de novembre, quan es publicarà 'El laberinto de los espíritus' (Planeta), el tancament de la tetralogia de Carlos Ruiz Zafón 'El cementerio de los libros olvidados'. Però a l’espera del que sens dubte serà el llançament de l’any per al mercat editorial, només cal tafanejar una estona per les taules de novetats de les llibreries barcelonines per comprovar que hi ha moltes maneres d’explicar la ciutat. 

AIXECAR LES LLAMBORDES

Es pot optar per aixecar les llambordes, buscar amb el tou dels dits les esquerdes dels murs més antics i rastrejar arxius per treure a la llum racons amagats i anècdotes sorprenents, com fa Xavi Casinos a 'Barcelona. Històries, curiositats i misteris' (Viena Edicions), el més recent dels molts llibres d’aquest tipus que pretenen incitar el lector a deixar de veure per començar a mirar. O com fa el col·lectiu Caçadors d’Hermes, que posa el focus en la presència a la ciutat del déu grec protector del comerç, els viatgers i les finances, a qui els grecs atribuïen la fundació de l’urbs. El resultat de la vocació de detectius de les 11 persones que formen aquest grup és 'La Barcelona d’Hermes' (Albertí), un llibre l’interès del qual va més enllà del que expliquen en paper: ens posa sobre la pista dels blogs dels seus autors, una font inesgotable de coneixement sobre la ciutat. I d’amor per ella. 

SENSE CUES NI GUIRIS

Els principals monuments de Barcelona també es poden disfrutar a les pàgines d’un llibre. D’acord que un es perd l’emoció de sentir la seva energia, però s’estalvia les cues, els guiris i els venedors de vanos. En això, a atrapar essències monumentals, s’ha especialitzat l’editorial Dosdearte, al catàleg de la qual hi ha majoria de títols sobre Barcelona, ja sigui pels seus propis mèrits o perquè la figura d’algun personatge fonamental per a la història de l’art i/o l’arquitectura (com Gaudí, Dalí o Picasso) hi està indissolublement lligada. 

LA CIUTAT VISCUDA

En aquest sentit, s’ha de comptar amb les biografies com a font d’informació sobre la ciutat. Potser aquesta informació arribarà de forma indirecta, i tamisada per la mirada del que les escriu, però el que s’explica en aquestes obres té el plus de la vivència. La d’Andreu Martín, 'De moment, tot va bé' (La magrana), que va sortir la primavera passada, recorre des de la Barcelona dels anys 20, a través del pare de l’escriptor, fins a l’actualitat, amb parades en els efectes que van tenir la dictadura franquista i la Transició a la ciutat. 

Però quan Barcelona aconsegueix instal·lar-se de veritat en l’imaginari dels lectors és quan es converteix en escenari d’aquelles històries que tenen el toc màgic de la connexió. Ho va comprovar Ruiz Zafón el 2001 i cinc anys després Ildefonso Falcones amb L’església del mar, un altre supervendes amb xifres impensables avui, que l’advocat barceloní intentarà repetir amb 'Els hereus de la terra' (Rosa dels Vents), publicada el 31 d’agost, en què torna a la Barcelona del segle XV. 

ÈXIT INTERNACIONAL

Bombes com aquestes, sumades a l’èxit internacional de la ciutat, han fet que autors estrangers l’hagin triat per ambientar les seves trames. Com Lorenzo de Médici a 'La palabra perdida' (Espasa), molt en la via de la intriga històrica en escenari amb glamur, o Grégoire Polet, que a 'Barcelona!' (publicada en francès per Gallimard el 2015 i en català aquest mateix mes, per Angle Editorial) aporta l’encertada mirada de l’observador distanciat.

LA MÀQUINA DEL TEMPS

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

Sense cap més màquina del temps que una prestatgeria un pot viatjar a la Barcelona del 1715 ('La merla blava', de Maria Carme Roca, fa un any que és al mercat però mereix ser rescatat aquí per la seva vigència); a la del 1938 ('Operació Judes', de Jordi Solé, publicat per Columna); a la del 1959 ('Azul marino', de Rosa Ribas i Sabine Hofmann, el tancament d’una trilogia negra que recorre tota la dècada); a la que va viure el somni de l’avinguda de la Llum ('Temps de llum', de Sílvia Tarragó, Columna), o a la d’abans-d’ahir, amb ressaca 'postpelotazo' ('Aún podemos ganar', de Juan José Flores, a Stella Maris). 

O a l’eternitat, amb autors com Eduardo Mendoza (la seva última novel·la és 'El secreto de la modelo extraviada', a Seix Barral), representant aquí d’aquesta nòmina de cronistes que han fet entrar la ciutat en la història de la literatura.