Agafa pa i suca

La cuina de l’infern, per Òscar Broc

A tots els que escriuen amargues crítiques a Tripadvisor perquè han passat calor en un restaurant els diria que aguantin les temperatures extremes que suporten els cuiners

La cuina de l’infern, per Òscar Broc

L’altre dia em van deixar entrar a la cuina d’un restaurant que opera amb graelles i fusta. L’espectacle em va fascinar i em va terroritzar a parts iguals. Quan algun cuiner em proposa visitar la sala de màquines, ho accepto gustosament; adoro ficar el nas entre bastidors i observar, olorar, escoltar. Els membres de l’equip et saluden tímidament i segueixen a la seva, vigilant les peces de carn a les brases, emplatant amb precisió i disparant salses amb els biberons. És una passada.

Però com he dit, la visita em va deixar fora de combat, i no per la imperícia dels cuiners o alguna inoportuna manca d’higiene, i ara. Em refereixo a la calor infernal que regnava en aquest espai, un cubicle amb dues graelles, tres persones i una temperatura salvatge que em va fer pensar en volcans en erupció, metalls fosos i altres escenes sufocants. Amb cinc minuts en vaig tenir prou. I no vaig poder evitar apiadar-me dels treballadors que hi treballen durant hores diàriament.  

Escola de calor

La polèmica de la limitació de temperatura en els aires condicionats de restaurants ha sigut un dels assumptes que més atacs d’ira ha desencadenat entre clients i hotelers aquest estiu. Hi ha clients que quan passen calor en una taula prenen un aire de perdonavides. I hi ha propietaris que, si poguessin, tindrien canons de neu al menjador per complaure’ls. ¿I els cuiners

Notícies relacionades

A tots els que escriuen amargues crítiques a Tripadvisor perquè han passat calor a la sala els diria que entressin a les cuines i aguantessin les temperatures extremes que suporten els soldats que els preparen el menjar. Aprendrien a relativitzar els seus drames de sudoració en qüestió de segons.