Oli de trufa amb alguna cosa, sisplau

¿Es nota el tuf? Tot «a la trufa». Truita amb trufa. ¡Entrepans trufats! ¿Per què? Em pregunto quant tindran de trufa real aquests olis miraculosos que amaren els plats de tants restaurants i tan bé ajuden a emmascarar les carències del producte. Em pregunto si la fortor enganxosa dels esmentats olis s’acosta el més mínim a l’olor de trufa de veritat.

Truc d’il·lusionisme

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Suposo que hi haurà alguns olis de trufa que compleixin el promès, però en absolutament tots els meus affaires amb aquest líquid, l’únic que he trobat és més química que als lavabos del Psicódromo. L’oli de trufa sense trufa és un truc d’il·lusionisme que em produeix estupefacció. Amb un raig d’aquest ungüent fètid, un simple biquini pot convertir-se en una tapa d’autor i costar 2 euros més. El bitxo no només devora tot el sabor dels aliments que acompanya, sinó que també li clava una bona dentada a la teva cartera. Win-win.

A més, si coqueteges amb l’oli de trufa, hauràs d’explicar que no t’untes el clatell amb Brummel. L’oli de trufa funciona amb les mateixes coordenades de destrucció massiva que la colònia de David Bustamante: impregna cada partícula d’oxigen amb el seu tuf còsmic i aniquila qualsevol sabor o aroma a 200 metres al voltant. I jo, sincerament, ja no estic per buscar en Jacq’s.n