Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Baroz: arròs amb vistes i cargols

Enrique Valentí serveix paelles fines-fines amb ingredients marins (i de l'horta i la muntanya) al pis 23 de la Torre Colón

Pau Arenós

Baroz: arròs amb vistes i cargols

JOAN CORTADELLAS

Després d’estudiar l’apartat d’arrossos de Baroz, al pis 23 de la Torre Colón, ho vaig tenir clar de seguida: el de cargols de terra i mar, corbes i punxes.

Enrique Valentí també va voler que provés el de botifarra del perol, carxofes i bolets. Baroz és el bar sota de Marea Alta, amb l’oferta arrossera com a bandera (verda). Valentí va amb compte perquè aquest Baroz acabat de parir no robi clients a Marea –¡aquests peixos a la brasa!– i la seva flota.   

Cada vegada més, l’arrosòfil s’ha de fixar en el preu de la ració de paella, que a la Barcelona amb pedaç a l’ull i garfi per mà sol superar els 20 euros i ja va camí dels 30. Els dos que prenc a Baroz estan en 18. Per descomptat, el paelló a taula.

Defenso la cargolada doble perquè, segons sospita Valentí, serà poc exitosa, i ¡no! És bona: porta brou de conill i podria enriquir-se amb unes costelletes de la bestiola i algun branquilló de romaní. Protegim l’orgia cargolera.

Capa prima –¡fins i tot massa!– d’arròs bomba del Delta. També en el seu punt el de botifarra del perol amb ¿carxofes? «Són d’aquí», assegura el xef. Una feina prudent amb els fons, i ho sé perquè mentre escric la crònica no tinc la boca com un erm salabrós necessitat de pous d’aigua.
«Arròs, sangria i ha-ha, hi-hi», resumeix Valentí les pretensions d’aquest xiringuito superior.

Baroz

Av. de les Drassanes, 6-8. Pis 23. Barcelona
T: 936.313.590
Preu mitjà (sense vi): 35 €

El subtítol de Baroz és «arrosseria amb vistes». Un establiment amb una de les millors panoràmiques del mar i de la ciutat miniaturitzada. Des de la Torre Colom atalaio la Torre Catalunya, on Nobu obre la sucursal japonesa-barcelonina.

Als altaveus, la música de la ‘movida’ madrilenya i a la taula, la moguda de l’aperitiu: els celebrats musclos (glòria beneïda), el matrimoni de l’anxova amb el seitó, les escopinyes XL, el gaspatxo i la sardineta fumada (¡més fum!).

Plats fondos per a la travessia: un bacallà amb mongetes o «meitat esqueixada meitat ’empedrat», amb el llegum sucós, encert que repeteixen amb els cigrons i escopinyes viatjats (tocs ’’thai’) coberts amb anet, alfàbrega i coriandre (un excés d’herbes).
Valentí és un cuiner de guisats de primera i a l’olla fumeja desenvolupament i futur. L’olla com a barco per salvar-nos del naufragi.

L’arròs amb fons de conill i cargols de mar i muntanya. / JOAN CORTADELLAS

Els patés se’n van anar (¿per què?) i van tornant amb la lentitud dels viatgers antics: aquest, de pollastre escabetxat, fi-fi.

Fem mar i muntanya amb una versió del ‘vitello tonnato’: tartar de boví amb espuma de tonyina de llauna, corona que pesa massa a les espatlles de la vaca. Amb menys s’aconseguiria un millor resultat.

Segueix una marranada boníssima: l’ou picant amb sobrassada i cobert amb pa fregit. Trencar, barrejar, marejar: disfrutar, i suar.

Butaques altes i còmodes i taules amb potes llargues, una bona decisió per admirar el paisatge de la ciutat fatigada des d’aquest pis 23 que durant un temps va ser Marea Baja. Nerea Arriola porta molt bé la sala.

En l’intent de recuperar l’«esperit dels berenadors de la Barceloneta» preolímpica, gerres de sangria, ‘rebujito’, aigua de València... No soc nostàlgic d’aquella època, que recordo oliosa. Començo amb una cervesa ben tirada i continuo amb vi negre: han decidit una oferta rotatòria d’ampolles. Aquesta setmana toca Boig per Tu, de Vinyes Domènech.

LO+

La bona textura del gra d’arròs, el festival de l’aperitiu i l’ou picant.

EL-

Falta fum a la sardineta, és dolçàs el paté i hi ha massa herbes als cigrons.

La llimona gelada i la copa amb sorbet d’orxata, granissat de cafè i espuma de torró tornen a la infantesa i les tardes sense pressa sota un canyís.

Al Bar Bas, Valentí feia unes patates fregides que enganxaven més que un opioide: a Baroz les haurien de recuperar.

Han començat amb cinc arrossos i la família, per honrar l’especialització, hauria de créixer immediatament: a més dels secs, els caldosos i els melosos. D'acord, també risotto.

I un arròs al forn en cassola de fang. ¿Vols la recepta familiar, Enrique Valentí?