De Ronaldinho a Joan Garcia

Mentre el Camp Nou continua envoltat de bastides que fan pensar en un futur gloriós quan el feu blaugrana estigui acabat, entre els passadissos la història es manté. Hi continua havent la mateixa aura de les grans nits europees viscudes, les victòries celebrades i, per què no, de les derrotes doloroses que han marcat èpoques. Perquè reconstruir-se i mirar cap al futur no impedeix que es posi un ull de tant en tant en el passat. Modernitzar-se no implica abandonar la tradició, els orígens i la història. A aquests futbolistes que han significat tant per al club blaugrana.

I el Barça porta al present les seves llegendes. Contra el Rayo, tots els jugadors dirigits per Hansi Flick van arribar al Camp Nou amb el 10 a l’esquena. I amb una samarreta de màniga llarga que només podia ser d’una persona. Ronaldinho va tornar a ser protagonista pel seu 46è aniversari amb una reedició de la seva icònica samarreta. Tots els jugadors la van portar tant a l’arribada com una vegada van saltar al verd per fer la inspecció de la gespa. Van passejar pels passadissos amb la icònica samarreta del que va ser 10 del Barça, que dissabte va fer anys. La seva característica celebració també es va colar entre les que ara protagonitzen els futbolistes del Barça. ¿Qui no l’ha usada més d’una vegada? Fins i tot la mascota CAT la va copiar i es va enfundar la samarreta que va lluir mentre rebia la plantilla de Flick.

Per 130 euros

Sense el coll de solapa típic de les samarretes d’ara, màniga llarga i amb el pedaç de TV3 groc de tota la vida. Els més joves de la plantilla van vestir la samarreta d’un dels ídols del barcelonisme i, probablement seu, de tant en comptes de trepitjar la gespa del Camp Nou veien els partits a la grada com a aficionats. Somiant algun dia ocupar la taquilla al vestidor que ara porta el seu nom. La samarreta de Ronnie, tota una oda al vintage que continua reafirmant l’aposta del Barça per rescatar la seva història. Això sí, emportar-se-la a casa no era pas barat (130 euros i ja en venda). A molts aficionats no els va importar i després del partit van arrasar les existències, per esgotar sobretot la versió amb el nom del futbolista a l’esquena.

Quan va rodar la pilota, els ulls també continuaven posats en el 10. Lamine ha heretat la història blaugrana, el llegat de jugadors que han fet del Barça molt més que un equip de futbol. Contra el Rayo no va tenir el seu dia més fi ni protagonista. Mentre Lamine esperava un esclat que no va arribar (va ser substituït en el 82), que va marcar el solitari gol del partit va ser Ronald Araujo en el 25 i amb un cop de cap enganxat al segon pal.

Notícies relacionades

El cap d’Araujo i les mans de Joan salven el Barça

Vinícius es resisteix a entregar la Lliga

L’altre nom va ser el de l’home sota els pals. Joan Garcia va aparèixer i de manera decisiva en el segon temps. Cap a una hora de partit, el Barça es va desajustar quan ja anava al davant al marcador. El porter va respondre malgrat l’ensurt en la primera part, en què va haver de ser atès per les assistències mèdiques. "Tenia una mica de sobrecàrrega, però res més", va dir després del partit. Ja en plenes facultats, va sostenir el Barça quan li van faltar les idees. Amb una aturada de reflexos salvadora va aconseguir mantenir el mínim avantatge al lluminós. El porter va mantenir dret un Barça que, malgrat una primera part resolutiva, no va prolongar aquest control en el segon temps "Quina pena que Joan Garcia hagi fitxat pel Barça", va dir amb sorna Iñigo Pérez, tècnic del Rayo.

Nom de passat i present, però sobretot futur blaugrana. Va ser una jornada en què es van unir la tradició i un futbolista emblemàtic com Ronaldinho amb aquells que esperen deixar tanta empremta que, amb el pas dels anys, aquests homenatges siguin per a ells. De moment, el Barça de Flick lluita per fer bona una era d’èxits que sembla que ja ha començat.