Assegut a l’escala...
La escritora Carmen Martín Gaite. /
Així va titular Carmen Martín Gaite la bonica obra sobre la vida i llibres d’Ignacio Aldecoa, amic seu, mort prematurament després de donar a la literatura alguns dels llibres més bonics del segle XX: "Sentadito en la escalera/ esperando el porvenir/ y el porvenir nunca llega".
Ahir a la tarda això va passar amb el Barça, un equip que de vegades és tan poètic i que dies com ahir és tan talòs, inadequat, trist, com l’esdevenidor perdut en les horribles tempestes de la tarda, quan l’equip sembla venir d’un món fosc i en perill.
Per fortuna, hi va haver el gol que va néixer d’un córner, i per sort també el Rayo no va poder empatar. El Barça conserva un porter, Joan, a qui cal atribuir l’únic de gran que va fer el pitjor Barça dels últims temps. L’equip va tenir, en tota la tarda, dos personatges que poden considerar-se dignes del Barcelona de Flick: el primer, precisament Flick. L’altre jugador, ja ho he dit, va ser el porter, que fa uns dies semblava haver perdut per a l’esdevenidor i que va impedir que el Barça perdés el partit.
El poema cantat de Carmen Martín Gaite em serveix de consol davant d’aquesta horrible sensació de pèrdua amb què me’n vaig anar del final del partit. El futbol tendeix a ser, com en el penúltim enfrontament, una aposta per l’alegria, o el contrari. Generalment, les mitges tintes fan del futbol una trista contribució a la mediocritat. És molt difícil aquest cop parlar d’aquest joc sense gràcia sense assenyalar res que no cridi a l’alarma. Aquest Barça del migdia de diumenge sense passió ni energia es mostra com un equip perdut davant l’entusiasme aliè.
L’alarma més greu va venir quan Lamine va deixar el camp com si se n’anés a la recerca d’un lloc per manifestar penitència. Aquesta circumstància semblava que es consolidaria quan s’assegués a prop de l’entrenador. El va saludar com si no el conegués. Lamine es va asseure llarg com una chaise longue que li va permetre veure un partit que semblava fet amb el desig de ser oblidat immediatament.
Lamine va veure aquesta part del partit assegut a l’escala. Ara li falta saber si així es manté un futur. Així l’esdevenidor no arriba pas.
