ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

La Barra: un iot de 26 metres d'eslora

Carles i Tomàs Abellan porten el seu restaurant estrella a l'Hotel W, on serveixen «el mar amb un toc»

zentauroepp48929946 barra190705121201

zentauroepp48929946 barra190705121201 / maitecruz

3
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Barra té uns 26 o 27 metres, segons les gambades d’un cambrer. No és la manera més científica de mesurar, però dona idea de les dimensions de l’establiment estrella de Carles Abellan en la seva segona vida, després de sortir del passeig de Joan de Borbó i entrar a l’Hotel W.

És poc més d’un quilòmetre i al mateix barri, la Barceloneta, però es tracta de llunyans mons (econòmics). El menú de 76 euros casa millor amb un cinc estrelles que amb la sangria i els fregits.

 Aquest diari va ser el primer que va explicar el perquè del canvi –poques places a l’original, cosa que impossibilitava l’amortització–, així que ocupem-nos ara de la gastronomia. El resum: vaig menjar molt bé. Fins aquí el titular idiota.

Els que han d’estar encantats amb la mudança són els fabricants de les rajoles marineres: han tornat a coure al forn la sèrie, ¡i ampliada! La Barra, a diferència d’abans, no és només barra: quines coses. La complementen amb taules i una terrassa sobre la platja i la ferradura de la Barceloneta amb el peix de Gerhy esclatant, al fons, amb daurats.

La Barra

Hotel W. Plaça de la Rosa dels Vents, 1. BarcelonaT: 93.29526.36Preu mitjà (sense vi): 70-80 €Menú del mar: 76 €

Dirigeix Tomàs Abellan, cuina Jaime Tejedor (i aquestes setmanes d’arrencada, també Toni Morago) i Adrià Martín serveix unes ampolles formidables. El Carles juga amb els seus propis vins, seleccions de les botes d’elaboradors importants. Aquesta vegada tasto, amb un gran plaer, el syrah 2012 i el petit verdot 2014 (només una cinquantena d’ampolles) de Raül Bobet. Que gran és el 'petit'.

 És migdia i l’ocupació és alta per ser temporada de bany i tovalloles. Entre el centenar de clients, un grup de jubilades aventureres i dos guiris despistats, que prenen un refresc de cola i el cebiche de peix llimona. No sé si els extraterrestres s’han adonat que, gràcies al cremós de carbassa, aquest cebiche és una altra cosa. 

Tinc anotats diversos cops de 'gosadera': el carpaccio de gambes, l’allipebre d’anguila amb patata confitada, el calamar a la graella farcit de ceba (fora les supèrflues tires d’alga nori) i l’arròs sec de gamba amb allada. Aquesta paella costa ¡36 euros! amb una garlanda de 16 gambes pelades i obertes: per preu, millor compartir-la. Per plaer, millor que no.

Allipebre d’anguila amb patata confitada. / MAITE CRUZ

Amb els enunciats, s’entén de seguida que els plans parteixen de la cuina popular per ballar hip-hop sobre la barra. L’allipebre d’anguila (a la brasa) és el millor que he menjat.

“Arrenquem de la tradició i hi sumem complexitat. És una cuina honesta amb el producte com a protagonista”, mareja el Carles. “El mar amb un toc”, condensa. Parla també de km 0. Crec més en la proximitat de les persones, i la barra ho permet.

Per als tristos, tres platets picants: el pop adobat (hi sobra la col), els tomàquets (quina frescor) i les ostres fregides.

EL+

Els tomàquets picants, l’allipebre d’anguila, el carpaccio de gamba i l’arròs sec.

Per postres, el ja imprescindible pastís de formatge brie amb trufa (amics del 'cheesecake': anoteu aquesta, la de PurFismulerOriol Balaguer i Celler 1900) i el no menys impressionant 'dorayaki' d’avellana i cafè.

Com a pont entre els seus negocis –entre barres–, li proposo al Carles una interpretació suprema de l’amanida russa amb què va guanyar un campionat, potser amb cranc reial, o llamàntol.

La Barra és com un iot amb 26 o 27 metres d’eslora: luxós, estilitzat, ràpid.

Notícies relacionades

De la pesadesa de la cassola –del barco de càrrega– al guisat alleugerit.