Com tastar un vi a cegues

Saber-ho tot d’un vi (país, denominació d’origen, varietat de raïm, celler, ¡fins i tot l’any!) amb només mirar, olorar i tastar una copa no és missió impossible. És un repte que assumiran aquest diumenge, dia 24, els240 participantsdel concurs de tast per parelles que organitzaVila Vinitecaa Madrid (s’alterna cada any amb Barcelona) per guanyar els 30.000 euros destinats al duo guanyador (el segon s’emportarà 7.000 i el tercer, 3.000). ¿Com endevinar tant a partir d’una copa? L’hi preguntem aFernando Gurrucharri(foto), president del jurat del concurs i de laUnió Espanyola de Tastadors.

L’expert dona uns consells per afinar el tret, cosa que sempre és“molt difícil”fins i tot per a algú com ell. “És més fàcil jugar a descartar i arribar al vi que penses per eliminació. Començant pel país, per anar deduint les altres coses a partir d’allà: la zona, la varietat i, si has tingut sort d’haver-lo provat una mica abans del concurs, el celler i l’any. Per exemple, mires, olores i tastes un vi negre i et preguntes i et vas responent: ¿és italià? No. ¿És portuguès? No. ¿És de Bordeus? Doncs per l’estructura, potser sí”.

A partir d’aquí, cal anar estirant el fil. “En línies generals,un color robíens diu que es tracta d’un vi més vell. Si és un robí més intens, pot ser un bordeus. Si és més granat, sol ser més jove i podria tractar-se d’un rioja o algun ribera o algun bierzo”.

L’olor és “bàsica”

L’olor és “bàsica”, afirma Gurucharri, quedivideix entre vinsmediterranis i atlàntics i vins del nord i del sud. “Elsmediterranisfan olor de muntanya baixa, a estepa, a fruita més madura, a compota, i elsatlànticssón més frescos, amb una fruita madura menys secant, més sucosa. En els delnord(el nord de la península ibèrica marca la frontera), la fruita és més fresca i al sud donen aromes més càlides i reconfortants”.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

¿I a la boca? “Els del sud són més potents,més alcohòlicsper haver estat més exposats al sol, amb tanins més secants. Un jumilla en seria un bon exemple”. L’expert també indica que “com més fruita, més fàcil és que sigui del nord o de zones fresques, i si té notes de mel i és més càlid, més mediterrani”.

A partir d’aquí cal apostar per una varietat, que marca molt el territori: “Si creus que és un albariño, serà al 90% de Rías Baixas, i si és ‘sauvignon blanc’, de Rueda, la vall del Loira o Nova Zelanda”. Un treball propi de detectius... amb molt olfacte.