Chino Darín i els seus dos dies de baixa paternal

Mentre a l’Argentina les reformes laborals ocupen portades, amb bogeries com jornades laborals de 12 hores, hores extres sense pagar, baixes mèdiques al 50%, reducció de les indemnitzacions i un llarg etcètera, cal fixar-se, també, en una dada clau: la baixa paternal allà només és de dos dies, la més baixa de Sud-amèrica. Dos. Sí, dos. Ni quinze dies, ni un mes ni res. Dos. I això ens dona una mica més de context per entendre què va passar amb Úrsula Corberó i Chino Darín. El seu fill Dante va néixer dilluns a la clínica Corachán de Barcelona, i no per casualitat. Van decidir que Barcelona era el lloc adequat. També tenien obert protocol a Buenos Aires i Madrid. Podien haver triat qualsevol de les tres ciutats, però ella va voler Barcelona, on viu la seva família, la seva xarxa de suport.

No descobrirem res de nou les Mamarazzis si assenyalem que els primers dies, quan les dones acabem de donar a llum, el que necessitem és suport. És un dels moments més vulnerables i en què més necessitem suport tant físic com emocional. I sí, es van quadrar dates perquè el Chino pogués ser-hi. Va ser un part programat: ella ja havia complert els dies i es va ajustar l’agenda perquè ell pogués ser-hi. Dos dies després se’n va anar a l’Argentina per feina. I és aquí on la cosa ens ha grinyolat. No perquè se n’anés, sinó pel fet que ningú es va preguntar el perquè d’aquest viatge tan ràpid. O si ens ho vam preguntar, la resposta ens va valer de seguida. Ningú va qüestionar res. Ningú. A tothom li va semblar normal que el pare se n’anés per reincorporar-se a la feina. A tothom menys a nosaltres, que per alguna cosa tenim aquesta mirada que tant ens caracteritza.

Per un moment vam pensar què hauria passat davant la possibilitat d’invertir els rols. És a dir, que fos l’Úrsula qui deixés el Dante i tornés a la feina. No al cap de dos dies, és clar, que això és físicament gairebé impossible, però sí de quatre setmanes, per exemple. Les xarxes s’incendiarien: "¿Com és que deixa el seu fill acabat de néixer?"; "¿No és massa aviat?"; "¿Com compagina maternitat i feina?". I sobrevolaria el concepte de mala mare per tot arreu. Amb el pare això no passa mai. Perquè l’absència del pare rares vegades s’interpreta com a abandonament. S’interpreta com a compromís laboral, responsabilitat professional, prioritat raonable, compliment del deure proveïdor. Tot es llegeix sempre amb una èpica al·lucinant. Mentre que l’absència de la mare és un pecat social, cultural, un judici públic i un debat infinit.

Corresponsabilitat

Notícies relacionades

Cant a la superació amb estil i classicisme

Jacob Tierney, Creador de ‘Más que rivales’: «El desafiament no és anar al llit amb algú, sinó el que ve després»

Vegem-ho amb un exemple. Sara Carbonero va tornar a la tele un mes després de donar a llum el seu segon fill i es va muntar un debat que semblava un examen: que si era massa aviat, que si a veure com podia amb tot, que si prioritzava la carrera per sobre la maternitat, que si quina decisió, que si pobra criatura.

I compte, les Mamarazzis no tenim res a objectar sobre les decisions de les parelles, ni com s’organitzen, ni si Chino Darín va fer bé o malament d’anar-se’n. Aquest no és el focus. El focus és com ho llegim com a societat. La corresponsabilitat no és ni un hashtag ni una llei ni una moda ni una obligació. La corresponsabilitat s’hauria de garantir.