A Sabrina no se li va escapar una teta
La discoteca Big Ben va oferir centenars d’actuacions d’artistes de tots els estils, de Los Amaya a Pet Shop Boys, així com sessions de discjòqueis estrella com Tiësto.
Periodista
Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La discoteca Big Ben com a complex d’oci integral, o gairebé, va tenir un precedent pròxim a Kipps (més tard Waikiki), a la C-14 al seu pas per Agramunt. Va néixer com a gasolinera el 1957, va afegir primer una cafeteria, el 1965 va sumar-hi una pista de ball d’estiu per la qual van passar Los Sírex, Los Brincos, Los Salvajes o Los Diablos i una piscina, i el 1969 va obrir la discoteca Kipps. Poc després s’afegirien a l’oferta un restaurant i un hotel. Menys hotel, piscina i gasolinera, tot això i molt més, i a una escala colossal, tenia la Big Ben, en els espais musicals del qual es van formar infinitat de parelles, no poques de les quals van acabar celebrant el banquet de casament i el del bateig del nen al restaurant del conjunt. El pàrquing podia substituir l’hotel en aquest cicle romàntic.
La Big Ben "volia tothom", indica Francesc Canosa, autor de La Catalunya discoteca (Comanegra). "Per això era interclassista, intergeneracional, interterritorial, internacional", afegeix. Diürna i nocturna. Els matins dels caps de setmana organitzava tallers, jocs i concerts per a nens, i no s’oblidava dels jubilats, a qui oferia espectacles i balls amb orquestra. Els diferents àmbits musicals no excloïen ningú; al contrari, podies anar canviant d’ambient a mesura que complies anys. Les sessions dels diumenges a la tarda eren potents, "un clar antecedent del vespreig", considera Canosa.
Les pàgines que l’escriptor dedica als records musicals d’assidus tracen la història de la música popular moderna des de 1976, i fins i tot abans, fins ara. Impossible fer un resum. "És una mica com a la novel·la Alta fidelitat, de Nick Hornby: tots recorden cançons associades a moments especials", explica Canosa. També és impossible fer un resum dels centenars d’actuacions que va acollir la Big Ben, però les de Los Tres Sudamericanos, Los Amaya, Pino d’Angio, Radio Futura, Katrina & the Waves, El Último de la Fila, The Communards, Simply Red, Pet Shop Boys, La Oreja de Van Gogh, Vengaboys i DJ Tiësto formen un indicatiu. Uns 60 concerts anuals programava la sala a partir de finals dels 70.
A Sabrina Salerno li va sortir un pit a l’especial de Cap d’Any de TVE de 1987. No va ser una imatge accidental: l’actuació s’havia gravat dies abans. La intèrpret de Boys, boys, boys havia actuat a la Big Ben el 24 de novembre. Set-centes pessetes costava l’entrada. En aquesta ocasió no se li va escapar res a la cantant genovesa.
Presentació sideral
Canosa va presentar La Catalunya discoteca diumenge passat a la renascuda Big Ben. Hi van assistir gairebé 600 persones. Una xifra sideral per a una presentació d’un llibre. "És el senyal més clar del que va significar per a molta gent –considera l’autor–. Tingues en compte que entre dissabte i diumenge hi anaven 10.000 persones, i així molt temps. En la presentació hi havia representants dels primers boomers, dels últims boomers, de la generació X, mil·lennistes... La Big Ben existia abans que la Ruta del Bakalao i que el Sónar, i el que he intentat és explicar un tros de la història d’una part de Catalunya a través d’aquesta discoteca i tot l’ecosistema nocturn que va créixer al seu voltant. A través de la Big Ben es pot explicar, per exemple, la història de l’automoció i de les drogues a Catalunya. És un tema antropològic".
